Contes fets per alumnes de 4t

Aquests contes els han fet alumnes de quart A i B al taller de desdoblament de Català (CARPETA DE L'ESCRIPTOR). Alguns nens/es han necessitat un xic d’ajuda per escriure el què els deia la seva imaginació.

LA BRUIXA DEL CASTELL VELL
Vet aquí que una vegada hi havia una bruixa que es deia Mònica i vivia en un castell vell.
La bruixa va voler anar a buscar un tresor en un país lluny on hi havia un castell que no era vell i, hi vivia una princesa que és deia Cristina i un Príncep que és deia Àlex.
El Príncep i la princesa van veure la bruixa.
- Què hi fas aquí! -li va dir el Príncep.
- He vingut a agafar un tresor -va dir la bruixa.
-No agafaràs res - va contestar el príncep.
- Doncs lluitem - diu la princesa.
- D’acord, lluitem i guanyaré jo diu -la bruixa.
I van lluitar tots, i sabeu qui va guanyar? doncs va guanyar la bruixa!
-He guanyat jo –diu la bruixa.
Li van donar el tresor, es van acomiadar, i la bruixa va tornar al seu castell vell.
I tot això és tan veritat com si no hagués passat.
(Karima El Kazzout)


EL BRUIXOT QUE VA TROBAR UN TRESOR
Vet aquí una vegada un bruixot que no tenia nom i no li agradava la llum, vivia en una cova va anar a veure la seva amiga bruixa que es deia Eva.
L’ Eva li va posar al bruixot el nom de Mario. Junts van anar a buscar un tresor, van arribar a una illa que hi havia una creu.
- Què és aquesta creu?- va dir la bruixa.
- Em sembla que sota aquesta creu hi ha el tresor- va contestar el bruixot.
Van anar a buscar el tresor a sota la creu i el van trobar.
- Ens repartirem el tresor. – Va dir el bruixot.
- D’ acord, d’ acord, d’ acord – Va dir la bruixota.
I es van repartir el tresor i vàren anar cap a casa.
I si no són morts són vius i si no són vius són morts.
(Tània Pradas)


EL NEN I LA MARE
Un dia de bon matí un nen que es deia Arnau anava a l’escola, va mirar la motxilla i no hi havia el llibre de català i li va dir al professor si podia anar a casa i li va dir que si.
Va anar a casa seva i la seva mare no hi era. Li va obrir la porta un drac molt gran i molt dolent que havia raptat a la seva mare.
- Què he de fer per què em tornis la meva mare?- va dir l’Arnau.
- Has de tornar a l’escola i després quan surtis de l’escola et portaré amb la teva mare i te la donaré, perquè no és la reina que em pensava.
Després va tornar a l’escola i a les cinc de la tarda va anar a casa seva i la mare estava cuinant el sopar. La mare li va donar molts petons i el nen es va sentir molt content.
I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.
(Brayan Córdova)


LA BRUIXA JOANA
Vet aquí que una vegada hi havia una bruixa que es deia Joana, vivia en una cova.
Va anar a córrer món fins que va arribar a un castell, tot seguit va trucar a la porta i li va obrir el rei:
- Hola Joana com estàs? –- li digué el rei-.
- Hola, molt bé! I tu? –- li va contestar la bruixa.
- Bé, m’has portat la poció?
- Sí, aquí la tens.
- Apa, ja et vindré a veure un altre dia -li digué la bruixa.
Tot seguit la bruixa va tornar a casa seva amb tren. Per la finestra va veure el rei que li deia adéu.
Finalment la bruixa va arribar a la seva cova.
I tot això és tant cert com que tot el que no és madur és verd.
(David Oliva)


L’ OVNI QUE VIATJA PER L’ESPAI
Una vegada hi havia un ovni que es deia R-2-D-2, vivia a l’espai i volia donar la volta a tots els planetes per veure on s’acabava l’ Univers.
Es va posar a viatjar, va arribar al primer planeta i li diu:
- Com et dius?
- Em dic Terra, i sóc blau i una mica verd.
- Hi viuen persones?
- Sí, moltes persones.
L’ ovni va anar al segon planeta.
- Com et dius?
- Em dic Saturn –- va contestar.
- Hi viuen persones al teu planeta?
- No, perquè estic molt a prop del Sol.
Es van acomiadar i va continuar el viatge.
Va arribar a un altre planeta:
- Hola, què tal? Com et dius?
- Em dic Plutó – va contestar.
- Hi viuen persones al teu planeta?
- No, perquè estic molt lluny del Sol.
Va dir adéu i va marxar.
Va arribar al penúltim planeta i li va dir:
- Hola què tal? Com et dius?
- Em dic Sol.
- Viuen persones al teu planeta?
- No perquè cremo molt.
I va anar a l’ últim planeta i li va preguntar com es deia i li va contestar que es deia Venus.
- Hi viuen persones en aquest planeta?
- No perquè estic bastant calent.
I finalment va arribar a una estrella blava i li va preguntar:
- Per què tens punxes?
- Perquè són el meu escut!
- I per què brilles tant?
- Això sí que no ho sé!
I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd.
(Gerard Pérez)


L’ HOME PREHISTÒRIC I LA COVA DEL TRESOR
Vet aquí que en aquell temps en què les gallines tenien dents hi havia un home prehistòric molt fort i forçut, que vivia en una cova.
Volia trobar un tresor.
Va anar caminant pel bosc fins que va arribar a una cova que hi vivia un dinosaure, que era el vigilant del tresor.
- S’ ha despertat, ara l’ hauré de matar, va pensar l’home.
Els dos van acabar en males condicions, però va guanyar l’ home prehistòric i es va emportar el tresor.
I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat.
(David Benito)


LES SIRENES GERMANES
Vet aquí que una vegada hi havia unes sirenes que eren humanes, es deien Cleo, Richi i Alexandra.
Eren molt boniques.
Volien anar de viatge a València per participar en una carrera que donen tota la volta al món.
Van arribar a la carrera, estaven molt contentes i una mica nervioses. Van participar i les tres van quedar empatades. Estaven molt i molt contentes. Van guanyar una copa enorme i van emprendre el viatge de tornada cap a casa.
Pel camí tenien gana i van parar a menjar en una gasolinera. Mentre menjaven, la Cleo es va trobar un bitllet d’ avió.
Ho va dir a la Richi i a l’ Alexandra, i van pensar què en podien fer.
Van tenir una idea: van amagar el bitllet d’avió.
Es van quedar a dormir a la gasolinera perquè era de nit.
L’endemà els esperava un bon dia. Van anar a l’aeroport, van donar el bitllet que s’havien trobat i van viatjar fins a l’ Equador.
El viatge durava quatre hores, però va passar una cosa horrible: es va apagar el motor de l’ avió! ... i van caure en una illa.
Van caminar per l’illa i van trobar una cova molt gran, hi van entrar. Cada vegada el sostre era més baix, però la cova s’ anava eixamplant.
Caminant, caminant es van trobar un paquet molt gros i molt dur. El van agafar i el van portar a fora. El van obrir i hi havia milions i milions de monedes brillants.
Van esperar moltes hores fins que va passar un helicòpter i les va portar a casa.
I catacric, catacrar,
El conte ja s’ha acabat
(Ismael El Khomsi)


EL CAVALLER ÀLEX
Una vegada hi havia un cavall que es deia Àlex.
Anava pel món lluitant amb monstres.
Un dia va arribar a un castell que hi vivia un Rei amb la seva filla.
El Rei estava trist, perquè en una cova propera hi vivia un monstre.
El cavaller va anar a lluitar amb el monstre i va guanyar, amb ajuda d’uns guàrdies el van agafar, el van tirar al riu i el cavaller va tornar al castell.
El Rei estava molt agraït, li va presentar la seva filla i es van fer amics.
El cavaller es va quedar a viure al castell i al cap d’uns anys es va casar amb la princesa.
I tot això que us he explicat és la pura veritat i el que no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.
(Aaron Olmedo)


LA PAULA I EL COMTE DRÀCULA
Un dia de bon matí una nena que es deia Paula li va dir la seva mare, Loli, que anés a visitar al rei Comte Dràcula que vivia en un castell prop de casa seva.
Quan hi va arribar va trucar a la porta:TOC, TOC, TOC!
La porta es va obrir però no hi havia ningú.
- Hola Comte Dràcula..., hi ha algú... –- va dir la Paula.
- Hola nena -– va contestar el Compte Dràcula apropant-se a la porta.
- Sóc una veïna vostra, em dic Paula.
La Paula es va fixar amb el castell, les finestres estaven tancades, de cop i volta el Comte Dràcula dóna un cop de mans i surt un gos enfilat en una taula amb rodes, a la boca portava un misto per encendre les espelmes.
- Comte Dràcula... –- va dir la Paula.
- Diguem Comte! –- li va respondre.
- D’ acord , Comte.
- Tens un tresor – li va dir la Paula.
- Si, i et donaré la meitat del tresor
- Per què?
- Perquè a mi ningú em venia a veure – respon el Comte.
- D’acord Comte.
I la Paula se’n va anar amb la meitat del tresor.
Això és dit i jo ho he vist.
(Paula Dorca)


LA MARIA I EL TRESOR
Vet aquí que una vegada hi havia una princesa que es deia Maria i vivia en un castell.
La Maria volia anar a buscar un tresor. Va anar caminant i caminat per dintre un bosc fins que va arribar a un palau.
Al palau hi vivia un rei que tenia moltes terres i es deia Martí.
La Maria va trucar a la porta i li va obrir la filla del rei.
- Bon dia – va dir la Maria.
- Bon dia -va contestar el rei-. Què vols?
- Vinc a buscar un tresor-
- No te’l donaré pas, és meu!- va respondre el rei.
- Si vols farem un duel – va dir el Martí.
- D’acord.
I van lluitar i va guanyar la Maria, i el rei li va donar el tresor a la Maria.
Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida és veritat.
(Bilal El Wazgani)


L’EMMA
Hi havia una vegada una nena que es deia Emma. Va anar un matí a la platja i li va picar una medusa però Emma no se’n havia adonat.
Després la seva mare va veure que s'estava rascant tot el dia i van marxar cap a l'Hotel Roya.
Van arribar a l'hotel i van haver d'anar a l'Hospital. Allà li van dir que estava bé. I van estar tan contents que volien fer una festa.
I aquest conte que jo he dit és per al més eixerit i aquest conte que he contat és per al més espavilat.
(Adrian Alcalde)