Durant tot el curs els alumnes de 4t hem fet una sessió setmanal d'una assignatura anomenada "CARPETA DE L'ESCRIPTOR". Es tractava de practicar l'expressió escrita a través de diferents tècniques: descripcions, poemes, cartes, contes, notícies...Al llarg del curs hem anat elaborant textos, cadascú a la seva llibreta, i ara hem demanat a gairebé tothom (perdoneu els que no hagueu tingut temps de passar-hi) que escrivís per al bloc, aquell del que estava més orgullós.
Aquesta és la tria:
PLUJA DE PASTANAGUES
Avui mentre un avio d’Iberia es comunicava es va apropar a un núvol molt estrany, de color taronja i va dir a la torre de control:
- Aquí avió 2314, estan plovent pastanagues! –va dir el pilot tot estranyat.
- No us apropeu- va dir la torre de control.
- Veig un huracà de pastanagues! Auxili! Ens ataquen naus pastanagues amb canons de pastanagues! Mei dei mei dei! Ens han tocat. Aterrarem a la illa del davant -va dir el pilot.
-Ok- va dir la torre de control.
Quan van arribar a terra van aterrar i van agafar un altre per seguir la ruta.
(Albert Alcocer)
AVIMAN
Fa molts anys quan les persones eren vaques i les vaques eren caca de …
Superman es va fer vell i es va convertir en AVIMAN. Tenia una casa d’or massís, el cotxe d’or, plantes de plata…
Tenia l’esperança que truqués una jardinera d’Austràlia que es deia Rosa, perquè volia que el seu jardí fos d’or verd.
- Muuuuu!!- Va sonar el telèfon-.
- Qui hi ha?
- Vacalàndia?
- No això és Tifalàndia!!
- Adeeeeu!!
- Muuuuuu!!
- Qui hi ha? Qui hi ha!?
- Hola sóc un saharaui, això és Sahalàndia?
- Noooo!! -va cridar AVIMAN.
A la tercera vegada…
- Muuuuuu!!
- Qui hi ha?
I uns nadons el van atacar
- Pum! Pim! Pam, aaaa, prrfff, uaaaaa!
Després de 44.000 anys… en la mil•lèsima vegada…
- Hola truco per arreglar-li el jardí
- Per fí!
AVIMAN va morir per culpa del soroll muuuuuuu!!!
Buaaaa, Buaaa!! Quina història més trista.
(Amin El Messaoudi)
DESCRIPCIO D’UN PAISATGE
Aquest paisatge és de costa. S’hi veu poca vegetació, un mar molt tranquil i uns grans penya-segats. El mar és d’un color blau fluix i les roques d’un color blanquinós. Al fons s’hi veuen pins d’un color verd natural que fan el paisatge molt bonic.
(Arnau Guanyabens)
CONCURS D'ESPORTS
Som nenes d’ una escola concertada i ens hem assabentat que no podem participar en un concurs de ball. El Congost organitza la Festa d’esports. Ens queixem perquè només poden participar les escoles públiques gratuïtament i les escoles concertades i privades han de pagar una quota per participar.
Ens agradaria que totes les escoles poguéssim participar gratuïtament.
Esperem que l’any que ve puguem participar.
(Carla Diaz Gallardo i Leyre Corral)
DESCRIPCIÓ DEL NOSTRE GLOBUS AEROSTÀTIC
Nosaltres tenim un globus aerostàtic “ imaginari “ i ara el descriurem per xulejar. Ens agrada la seva grandària, és gegant, fa 30 milions de metres de pura xuleria. I a que no endevineu per què és?
És per destruir el cole! Porta míssils, canons, bombes de fum, rajos làsers...
I així deixarem a l’atur els mestres. Ah! I ens descuidàvem del color...
El globus és culé! De color blaugrana.
(Joan Guix i Noah Pradas)
EL CASAMENT DESASTRÓS
Un dia, la senyoreta Marina i el senyor Enric van decidir casar-se. El mossèn Pere els va casar. Va començar la missa.
- Com que aquest matrimoni no s’estima gaire, han volgut casar-se.
- Queeee??? Però si jo me l’estimo molt!!! -va dir enfadat el nuvi.
- Però què s’ha cregut vostè??? -va cridar la núvia.
El mossèn es va adreçar al nuvi:
- Promets que la maltractaràs sempre.
- Fugim d’aquí, estimat!!!! El mossèn s’ha tornat boig!!! –va xisclar la núvia.
- On aneu?? Encara no s’ha acabat la missa! -va preguntar el mossèn mentre els agafava. Quan ja estaven a dins el mossèn va dir:
- Tu, Enric, vols viure tota la vida amb la malaltia i encomanar-la a la Maria?
- Fugim!!!!! -va cridar la núvia, i van fugir corrent.
- D’acord “carinyo”!!!
I mira que el mossèn feia broma!
I ara la policia està buscant els nuvis.
(Júlia Salinas i Roser Obradors)
LA SENYORA TERESA
Hi havia una vegada en un petit poble anomenat Cunit uns nens que estaven jugant a futbol. Eren cinc nens: la Marta, el Josep, en Marc, la Carla i la Marina. En Marc va xutar la pilota molt lluny i va anar a parar al jardí de la senyora Teresa:
- Oh noo! La pilota ha caigut a casa de la senyora Teresa. És molt seria -va dir en Marc.
La senyora Teresa els va començar a cridar:
- Neeeeeeeeens! M’heu trencat un vidre!!
Van passar tres mesos... Els nens tornaven a jugar però ara a bàsquet:
- Oh no! La pilota ha tornat a caure però a la xemeneia!
I no es va sentir res.
La Marina va anar a buscar la pilota. Va trucar a la porta
Toc toc toc!!!
Va sortir la senyora Teresa i va dir:
- Si? Qui és?
- Sóc una nena que ve a buscar una pilota que s’ha colat.
- Espera un moment -va dir la Teresa-. Com que ets l’única que ha vingut a buscar la pilota et donaré totes les que s’han colat!
La Marina va tornar amb la colla carregada amb una caixa de moltes pilotes. En Josep va dir:
- Quantes pilotes! Tenim pilotes per un any! Mai no hagués pensat que això fós possible.
I des d’aquell dia els nens ja no tenien por de la senyora Teresa i anaven a berenar a casa seva
(Laura Sagués i Mireia Onieva)
NOVA ESCOLA A CASTELLGALÍ
S’ha obert una nova escola a Castellgalí que es diu “La Riera”.
Castellgalí, 28 de maig
La Generalitat ha obert una nova escola que es dirà “La Riera”.
S’ha obert perquè hi ha molts nens.
La directora es diu Josefina Vila i de moment no hi ha cap nen inscrit.
El pati de l’escola fa 25 metres d’amplada.
Hi haurà 2 camps de futbol, 1 de bàsquet i un petit parc.
L’horari serà: de 9:00 a 13:00 i de 15:00 a 17:00. També hi haurà servei de menjador.
L’escola s’inaugurarà dissabte 27 de maig a les 10:00h. Per inscriure’s s’ha d’anar a secretaria i omplir un full.
(Leyre Corral i Carla Díaz)
INVENTO UN CONTE...
Hi havia una vegada un avi de 81 anys, que tenia quatre néts. El de 18 es deia Sergi. En Joan tenia 10 anys. L’Albert, tenia 11 anys i l’Oriol, tenia 9 anys.
Els quatre germans eren molt feliços. Sempre jugaven junts, mai s’enfadaven els uns amb els altres i els seus pares els hi van regalar un viatge sorpresa. Els volien fer anar a Portaventura. Els van dir que anaven a una botiga de mobles però es van equivocar de carril i anaven cap a Barcelona. Van canviar de direcció cap a Tarragona. Van arribar a les 8:00 de la tarda i van anar a l’hotel. Quan van veure que estaven a Portaventura es van sorprendre! Es van situar i van anar a dormir. L’endemà comencen a pujar atraccions.
La muntanya russa es va parar d’una baixada i tothom es va quedar bocabadat i quan ningú s’ho esperava va continuar i tots van dir “Bien!”. Quan van baixar tota la família van tornar a l’hotel i l’endemà van tornar cap a casa seva. Van deixar l’avi, es van quedar a casa i van dir que aviat tornarien a fer un viatge junts.
(Oriol Graupera)
L’ HABITACIÓ ENCANTADA
En ple mes de març, en un poble abandonat, hi havia una família que hi va anar a passar les vacances.
Només arribar van sentir una música misteriosa . Els dos fills es van dirigir cap a una casa i van descobrir que aquella música venia del primer pis. Van pujar fins una habitació, però allà no van veure ningú. Només van veure un quadre amb dos nens...
Quan els pares van arribar la caseta i van pujar, només van veure el quadre i van sentir la música, però en el quadre hi havia quatre nens!!
I sabeu una cosa? Tot va passar en una nit de lluna plena !
(Adrià Arranz)
EL BOSC I ELS RIUS
Hi ha una cascada gegant
com un elefant.
Està nevat
com un gelat.
És preciós
i deliciós.
Un tronc marró
com un torró.
Té un riu meravellós
molt ràpid i blavós.
Té una muntanya punxeguda
com una agulla.
Muntanyes nevades
com unes castanyes.
Pedra de color groc
com l’or.
Pedra de color gris
com el pedrís.
(Alba López)
DESCRIPCIÓ D’UN PAISSATGE
ZUM!!! He viatjat en el temps! Volia anar al futur, però he anat al passat. Us explicaré com és...
És un paisatge rocós, però amb molta vegetació. Hi ha molt silenci, i enmig d’aquest silenci es pot sentir l’aigua d’un riu i uns ocells que canten mentre travessen el cel blau. A la llunyania hi ha uns penya-segats meravellosos i totalment deserts. Potser no hi ha anat ningú... A prop meu hi ha el riu. És llarg, estret, net i transparent com un cristall. Té una bonica i curiosa cascada perquè hi ha una roca al mig. Sembla que l’aigua s’hagi de divertir saltant-hi i fa tanta espuma que hi hagin tirat sabó. Al costat del riu hi ha un poblat prehistòric amb tot de gent de realitzant diferents activitats: uns pesquen i cacen, d’altres recol•lecten fruits, d’altres treballen les pells...Semblen ben organitzats.
Brrrrrr...uf quina gana! Me’n torno a casa amb la màquina del temps. EEEHHHHHH!!! TUUUUU!!!! CAVERNÍCOLA!!!!! NO EM TOQUIS LA MÀQUINA!!!! M’HAURÉ DE QUEDAR AQUÍ PER SEMPRE!!!!
(Àlex Fernández)
EN MINO I EN SAM
Era un dia al matí. Un avi de 90 anys i el seu nét de 30 anys, van anar al bosc per agafar bolets. Més tard es va fer de fosc i feia fred. Van anar a una cova , van encendre un foc i se’n van anar a dormir. Al dia següent van sortir de la cova i van intentar trobar el camí de tornada , i després de caminar i caminar, per fi el van trobar. Quan van arribar a casa es van trobar un Minotaure, el Minotaure estava veient la televisió i menjant crispetes. El Minotaure els va veure, va sortir de casa i es va acostar al noi que es deia Sam. El noi es va espantar però el Minotaure li va dir que no s’espantés.
- Hola, em dic Mino. I tu, com et dius? –va dir en Mino.
- Em dic Sam- va dir en Sam.
- Has de venir amb mi –va dir en Mino.
- Per què? –va dir en Sam.
- Perquè tu saps la clau per obrir la gran porta del tresor –va dir en Mino.
En Mino va agafar el noi i se’n va anar a la gran porta. Però l’exèrcit de Minotaures dolents els hi va impedir.
En Mino va treure dues espases i li’n va donar una a en Sam i quan en Mino i en Sam els van derrotar, en Mino va agafar en Sam i se’n va anar corrent a la gran porta.
Quan van arribar, va aparèixer el rei Minotaure i els va impedir obrir la porta i en Mino va començar a lluitar contra el rei Minotaure. Quan el rei Minotaure anava a derrotar en Mino, en Sam li va clavar l’espasa al cor.
Així van obrir la porta i van trobar molt d’or. En Mino va ser rei i en Sam va ser ric.
(Anas Akhazzan i Àlex López)
L’ AVI ENAMORAT
En el bosc hi ha una caseta molt acolorida en la qual hi viu un avi de 80 anys amb una néta de 24 anys. Un dia van sortir de la casa a passejar per anar a veure la seva àvia al poble. Estaven separats. Quan l’avi la va veure es va quedar emocionat i li va dir que si es volia ajuntar amb ell. Un altre cop es van casar, van ser feliços i van estar en pau per sempre.
(Andrea Cuenca)
CATÀSTROFE A SILVERA
Un ratolí provoca un incendi al terme municipal de Silvera i crema bona part de la reserva natural .
Silvera, 19 de maig
El dilluns passat a la matinada es va provocar un incendi que va cremar bona part d’una reserva natural.
Tot això va passar al terme municipal de Silvera.
L’endemà els del poble van trucar els policies per investigar què havia passat. Els policies va trobar un ratolí torrat enredat amb un cable elèctric
(Carlos Torres)
EL DIÀLEG DINS LA NARRACIÓ
Un dia una periodista que es deia Clara que buscava una noticia de portada anar a visitar a un observatori l’astrònoma Alícia que havia descobert una estrella
- Hola, sóc la Clara, li podria fer una entrevista?
- Si, i tant
- Com la va descobrir? On està situada?
- Mirant Mart es va girar el telescopi i la vaig veure.
Va contestar les preguntes de la Clara
- Com li dirà a l’estrella
- Li posaré Martstella
I a la Clara la van nomenar millor periodista de l’any.
(Clàudia Casas)
CARTA AL DIRECTOR
Fa uns dies vaig anar a una botiga a veure una pilota i valia 20 €. La vaig comprar però em semblava que era molt cara. El dia següent vaig anar a una altra tenda i valia 9 €. Com és que les tendes són tan cares? No entenc que la mateixa pilota pugui valer 11€ de diferència.
(Cristian Sorokine i Àlex Lopez)
LA BRUIXA JOANA
Vet aquí que una vegada hi havia una bruixa que es deia Joana, vivia en una cova va anar a córrer món fins que va arribar a un castell, tot seguit va trucar a la porta i li va obrir el rei:
- Hola Joana, com estàs?
-li digué el rei-
- Hola, molt bé! I tu?
Li va contestar la bruixa.
- Bé, m’has portat la poció?
- Si, aquí la tens.
- Apa, ja et vindré a veure un altre dia.-li digué la bruixa.
Tot seguit la bruixa va tornar a casa seva amb tren. Per la finestra va veure el rei que li deia adéu.
Finalment la bruixa va arribar a la seva cova.
I tot això és tant cert com que tot el que és madur no és verd.
(David Oliva)
L’AVI I EL SEU NET
L’avi i el seu nét vivien al costat del cementiri i no podien dormir pel soroll de la porta, que li faltava oli. Una nit, el nét de sis anys va anar al cementiri a posar oli a la porta però... la porta de ferro es va tancar, ell no tenia prou força per obrir-la i va començar a plorar. L’avi
va sentir plorar. Va anar a l’habitació i el nen no hi era. Va sortir de casa i al va veure sagnant del genoll. L’avi estava molt preocupat...
(Joan Padilla)
QUIN PERILL DE JARDINERA
Un noi, anomenat Jordi necessitava una nova jardinera perquè li cuidés les seves plantes mentre se n’anava de vacances.
- Hola, Jordi! Vinc a cuidar-te les teves plantes.
- Aaah.... Hola, ets la jardinera que vaig trucar fa uns quants dies, no?
- Si, sóc jo, em dic Clara. Pots anar-te’n tranquil de vacances que quan tornis les plantes estaran igual que quan te n’ has anat.
- D’acord, me’n vaig, cuida-les amb cura.
- D’acord, t’ho prometo –va dir la jardinera insegura.
Quan en Jordi se’n va anar, la Clara no sabia què fer ni com cuidar-les. La Clara va veure una flor mig morta. La jardinera no sabia què donar-li perquè la planta millorés abans que tornés en Jordi.
- Posa’t bé ara mateix o si no et donaré una bufetada! –va dir la jardinera histèrica perduda.
La planta no es va moure i la Clara li donà una bufetada, i la llençà al vàter.
- Aaaah! Però què he fet?!! –va cridar desesperada.
En Jordi arribà de vacances i escoltà uns crits i va anar a veure què passava.
- Aaaah! La meva flor preferida, l’has assassinada!
- Ho sento, però és que no es movia!
- És que no saps que les plantes no es mouen?! Fora d’aquí ara mateix!
La Clara se’n va anar trista i el seu cap la va acomiadar.
(Judit Carmona i Lídia García)
DESCRIPCIÓ D’UN PAISATGE
Zum!! He viatjat en el temps! Volia anar al futur, però he anat al passat. Us explicaré com
és…
És un paisatge rocós, però amb molta vegetació. Hi ha molt silenci i enmig d’aquest silenci es pot sentir l’aigua d’un riu i uns ocells que canten mentre travessen el cel blau.
A la llunyania hi ha uns penya-segats meravellosos i totalment deserts. Potser no hi ha anat ningú...
A prop meu hi ha el riu. És llarg, estret, net i transparent com un cristall. Té una bonica i curiosa cascada perquè hi ha una roca al mig. Sembla que l’aigua s’hagi de divertir saltant-hi i fa tanta espuma que sembla que hi hagin tirat sabó.
Al costat del riu hi ha un, poblat prehistòric amb tot de gent realitzant diferents activitats i uns pesquen i cacen, d’altres recol•lecten fruits, d’altres treballen les pells... Semblen ben organitzats.
És molt tard, són les dues, és hora de dinar... quina gana! Me’n vaig! Ei, no em toquis!
(Laila Soltana)
ANEM A MART!
Un dia vaig somiar que viatjava per l’espai i vaig aterrar a Mart.
De tant caminar, sense voler vaig trepitjar un botó de color vermell com la sang.
Aggg! No sé on estic, he caigut rodant per un túnel! He vist una llumeta, aniré cap allà.
OOOOOh!! Estic en un camp meravellós, els arbres són de cotó de sucre de color blau, vermell i rosa; i els troncs dels arbres són de regalèssia. La gespa és d’ossets “Haribo” i les flors d’altres gominoles i pedretes de caramel.
Al costat hi ha una cascada que hi baixa la mel. He descobert un caminet de “lacasitos” que condueix a un poblet molt petit. Les cases són de xocolata. Al costat del poble hi ha unes grans muntanyes fetes de bitllets i les muntanyes petites són de monedes.
RRRRRRingg! Oooooooh! Ha sonat el despertador, s’ha acabat la diversió.
(Laura Carrascosa i Lidia García)
PENTINATS ESCABELLATS
Una vegada hi havia una perruquera novata que es deia Rosa. El seu primer dia de treball va ser horrible, la van demandar dues clientes.
La primera per deixar-li cresta blava i la segona per deixar-la mig calba. Va arribar la tercera.
- Hola, em dic Lara, voldria que em talléssiu una mica el cabell.
- D’acord – diu la Rosa –
- Aaaahh! – exclama la Lara – m’has deixat calba amb una cresta. Genial! Tothom es fixarà en mi.
- De veritat t’agrada?
- Si, té, un anell. Demana-li tants desitjos com vulguis.
- Pobreta, està sonada. Bé “Desitjo que agradin els meus pentinats”
I va ser la perruquera més famosa del món.
(Laura Huarte i Clàudia Casas)
TOM, EL TANOCA
En Tom, treballava en una pizzeria, i era molt tanoca. Mai feia bé el seu treball. Quan feia de cuiner, no feia les pizzes com li demanaven els clients i quan feia de repartidor no donava les pizzes on tocaven. Un dia va sonar el telèfon i li van demanar una pizza:
- Digui? Aquí el pizzer Tom, demani la seva pizza- va dir amb dos paperets a la mà, un per saber el que havia de dir i l’altre per apuntar el que li diuen els clients.
- Vull una pizza de peperoni amb formatge i una altra amb pernil salat i bacon.
- D’acord!
Va anar a la cuina i va fer una pizza amb: dos iogurts, sucre, un pac de xiclets i una mica de vinagre, però.... una mica, no!... tot el pot de mig litre!!!
I va donar la pizza a una dona de 90 anys.
Un altre dia, fa molt i molt de temps el van tornar a trucar per a una pizza:
- Digui, aquí el pizzer Tom, demani la seva pizza –va tornar a dir nerviós amb un paper a la mà,
- Vull una pizza amb: pernil dolç, formatge, tomàquet i xampinyons.
- D’acord! –va dir en Tom mentre se n’anava a la cuina.
Va fer una pizza amb el que li havien demanat.
Per fi va portar la pizza al seu client i en Tom va dir:
- Mai no hagués pensat que això fos possible!!
Aquella nit, quan va obrir la porta de casa seva, tota la seva família li va dir:
- Felicitats!!! És que és un dia especial per en Tom i la seva família perquè és el primer dia des que va començar a treballar, que ha fet la pizza bé.
(Lídia García i Judit Carmona)
ANTON DORMILEGA
Un dia va sonar el telèfon a casa de la Sílvia va mirar el numero que marcava: era el (66946345)
- E eh ! Anton et truquen del treball!
- Ai, Sílvia , deixa’m dormir zzzzzzz
- Però, que et truquen, va!
- D’acord zzzzz
- Té.
- Digui’m
- Et truquem per dir-te que estàs acomiadat !!!!!!!!
- Acomiadat ? !!!!!!!!!!!!!
- Si, acomiadat per ser tant dormilega
- Penjo. Adéu
- Adéu
- No ! Sílvia. M’han posat de mal humor
- Per què, carinyo ?
- M’han acomiadat.
- Mai no hagués pensat que això fos possible...
La Sílvia i l’Anton es preguntaven: “ si la nostra filla es casa, com pagarem el casament en una setmana?”
La filla de la Sílvia i l’Anton es casava amb un pobre home treballador que estava a l’atur.
L’Alèxia, la filla de la Sílvia i l’Anton, estava molt emocionada amb el seu casament quan li van dir que havien acomiadat el seu pare i que no podria pagar les noces.
Va començar a plorar pensant-se que no es podria casar.
Després de 48 hores plorant sense menjar ni beure, es va tranquil•litzar, va anar al jutge i li va dir:
- Com ja sap m’anava a casar amb en Xavi i... ell, pobret, està a l’atur. Els meus pares anaven a pagar el casament , però resulta que han acomiadat el meu pare i crec que no em podré casar. Hauries de cancel•lar el casament .
- Si ,però com has sigut sincera tindràs un casament de “rechupete” i una gran mansió i milers d’euros .
La noia es va casar, va tenir una mansió, es va fer rica, el seu pare va tornar a treballar i tots van ser feliços
(Michelle González)
UNA NOVA ESTRELLA
Un dia un periodista estava treballant i va sentir per la televisió que hi havia una nova estrella.
Una astrònoma ho anuncià. Va decidir anar a la ciutat des de la qual parlava l’astrònoma.
- Hola. És veritat que hi ha una nova estrella? -va preguntar el periodista.
- Si , si que existeix -va respondre l’astrònoma.
- La puc entrevistar? -li va demanar el Marc, el periodista.
El Marc només treballava per diners.
- Sí, és clar, per què no? –li va dir el periodista amb veu d’engany.
- Hola, bon dia. Sóc una astrònoma i asseguro que existeix una nova estrella. Així que si us plau no vingui a veure-la si no és el 18 o 19 de febrer.
- Gràcies per deixar que l’entrevisti. Adéu. Fins un altre dia –va dir el Marc imaginant-se els diners que havia guanyat.
- Adéu. Fins una altra ocasió –va respondre l’astrònoma.
- Marc, té els 300.000.000 d’euros. Has fet molt bé el que et vam demanar. Fins una altra entrevista.
(Paula Escalé)
L’ AVI ENAMORAT
En el bosc hi ha una caseta molt acolorida en la qual hi viu un avi de 80 anys amb una néta de 24 anys. Un dia van sortir de la casa a passejar per anar a veure a la seva àvia al poble . Estaven separats .Quan l’avi la va veure es va casar, van ser feliços i van estar en pau per sempre .
(Paula Escalé)
L’AVI VIU EN AVENTURES
Hi havia una vegada un avi de 80 anys al que li agradaven molt les aventures. Tenia una néta de 19 anys que es deia Sònia i també li agradaven les aventures .Un dia van anar al Portaventura i s’ ho van passar d’allò més bé!!!!! L’avi es va posar a plorar de l’emoció perquè mai havia anat a un parc d’atraccions.
(Paula Montero)
L’ESTIU PASSAT
Una aventura en el bosc l’estiu passat, la meva filla Emma i jo vam viure una aventura molt emocionant. Vam anar d’excursió pel bosc de les ombres, un lloc de misteri. L’Emma i jo vam caminar i caminar perquè volíem arribar fins el rierol encantat. De cop i volta es va aixecar un vent molt fort i gairebé no podíem caminar. Va fer-se fosc i no vèiem per on anàvem, així que vam haver de refugiar-nos en una cova.
(Raul Morales i Andrés Blanco)
LA ROSA I LES FLORS
Hi havia una vegada una jardinera que es deia Rosa. Un dia al jardí de casa seva va plantar flors grogues i blanques.
Van passar dues setmanes i... no sortien. La Rosa va dir:
- Per què no sortiu?!
De sobte va sortir una flor groga i va dir:
- Sóc un espagueti! Ah no, sóc una flor.
La Rosa estranyada va dir:
- I tu parles?
- Es clar què sí! A Austràlia totes les flors parlen.
Una formiga va pujar per la flor i aquesta va dir:
- Tinc ooo una formiga en la panxeta ooo que m’està fent pessigolletes ooo i no em deixa dormir...
La formiga va dir:
- Aquesta cançó es pot cantar amb les vocals... a, e, i, o, o Ah, no!
A, e, i, o, u, Ara sí!- va dir la formiga.
La flor va fer un crit:
- Vull ser violeta!!!!
La Rosa va sortir corrent, va caure amb una pedra i va dir:
- Però ets groga.
La flor no parava d’insistir:
- Vull ser violeta! Vull ser violeta!
La Rosa la va agafar i la va llençar al vàter.
- Digues les teves últimes paraules – va dir la Rosa.
La flor va dir:
- Nadando, me paso el dia nadando...
Tenia l’esperança de no morir, però la flor va morir. Totes les flors del jardí van anar al vàter i van mossegar la Rosa. La Rosa va cridar:
- Aaaaaaah!
La Rosa també va morir. I totes les flors van viure a la casa de la Rosa.
(Sandra García i Sonia Padilla)
LA FAMILIA PASTANAGA TENIA LA CARA ARRUGADA
A la Marieta, la seva filleta li agradaven les bruixetes.
La Maria va dir:
- Vull anar a la platja
La mare va dir :
- No que ens arrugarem més! Es pensaran que som uns moniatos –va dir la mare
- I a la piscina ? -va dir la Maria
- No –va dir la mare
- Per què?
- Perquè posaran ensaïmades, i a mi no m’agraden -va dir la mare enfadada
- Que hi ha per menjar? -va dir la Maria
- Patates fregides amb salsitxes podrides.
- Vull albercoc amb entrecot i de postre maduixes
La mare va dir :
- D’acord.....
8 hores després.......
- Mariaaaaaa! Al colegi – va dir la mare
- Mama tinc son !
Va, que tens una excursió a London.
FI
(Sonia Padilla i Sandra García)
Comentaris
adeu
Laura