Un altre conte inventat

Segueixen arribant noves col.laboracions literàries. En aquest cas l'AHLAM EL MARDI de 3r B ens ha fet arribar la seva creació. Seguim amb els contes embolicats ja que en poques línies es barregen vàries idees: rics i pobres, caramels invisibles que surten volant de la boca, pinzells que es mouen...

A veure si us agrada:


LA CIUTAT DELS CARAMELS INVISIBLES
(un conte d'Ahlam El Mardi)
Hi havia una vegada en una ciutat de Catalunya una família tan rica que tenia uns caramels boníssims.
Un dia la nena va anar a casa del seu costat que hi vivia gent pobra que no tenia diners. La família rica es burlava de la gent pobra...
El pare Joan va agafar un caramel, després se'l va menjar i al cap d'una estona li va sortir volant de la boca.
La mare Maria no sabia què fer.
El germà petit va dir:
- Papa ajua! Papa ajua!!!
La nena es va quedar palplantada.
El pare es pensava que s'havia menjat una papallona, la mare es pensava que era la joguina de l'Albert, el nen petit. La nena, com que era tan però que tan llesta, s'imaginava que el pare com que tenia al.lergia als escarabats i a les formigues... Va dir la nena al pare:
- Pare, oi que tens al.lergia als insectes?
- Sí - va dir el pare.
La nena va anar a la biblioteca a buscar un llibre, després va veure el que hi deia del "caramel invisible": "... A Manresa hi ha uns caramels invisibles que volen, que pinten..."
La nena va anar corrent a casa a dir-li això al pare. Quan li va dir, el pare es va posar a riure:
- Ha, ha, ha!
La nena es va enfadar i no sabia què fer. De cop va veure el pinzell que es movia i va anar a dir-li un altre cop al pare. El pare no s'ho creia i va dir:
- Moltes gràcies.
El pare va anar a casa de la família pobra i els va donar vestits, caramels, diners i menjar.
I conte contat, aquest conte ja s'ha acabat.

Comentaris

sharlene ha dit…
Hola Ahlam soc la sharlene m' a agradat moltisim el teu conte et felicito! espero que siguis una bona escriptora.

Adeuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
LAURA LLADÓ ha dit…
Hola Ahlam el teu conte es molt xulo.I tagraderia ser escriptora?.



Hadeu.


Laura