A 3r estem treballant les descripcions dels paisatges. Hem donat algunes pautes:
He anat d’excursió i he vist un paisatge que m’agradaria explicar-vos com era...
Hi havia unes plantes que feien molt bona olor. Més enllà hi havia un mar blau com el cel. A l’esquerra sortia una platja de sorra blanca, però no hi havia ningú. Es trobava molt silenciós. Més enllà muntanyes plenes d’arbres. Molts, molts arbres. I més enllà hi havia un cel preciós.
(Carla Arnau, 3rA)
El cel és blau, no hi ha núvols. Més a baix hi ha un prat amb arbres amb
moltes fulles molt petites. Una mica més a baix hi ha molta gespa.
Se sent el cant dels ocells, canten molt bé. Hi ha una gàbia gran amb ocells negres. Hi ha molta vegetació i em dóna la sensació que és tardor. M’encantaria anar-hi a viure.
(Guillem Sierra, 3rA)
Avui la meva àvia m’ha convidat a dinar al seu poble. Hi ha un cel
transparent com el gel glaçat. A la meitat del cel hi ha uns núvols molt
macos de color gris clar. Més a baix tenim unes muntanyes nevades i una
mica més a baix hi ha un poblet que també està nevat. Hi ha unes cases
precioses amb neu a les teulades, sembla que hagi nevat nata!
Entre els carrers hi ha uns arbres grassonets com un porquet i uns arbres punxeguts com un ganivet, són maquíssims!!
(Sara Molero, 3rB)
Ahir vaig anar a visitar un paisatge molt bonic.
En aquest paisatge hi ha un cel ennuvolat amb arbres que tenen neu. Se sent un aire fresquet com el gel i a sota hi ha un pont molt vell fet amb pedres. També hi ha aigua congelada amb pedres nevades que si les toques segur que et quedes glaçat!!!
(Aina Budía, 3rB)
Es veu aigua que cau riu avall, sobre pedres i fongs; se sent un soroll tranquil, de l’aigua que cau en forma de cascada i forma un tall d’aigua blava com la nit. Fa caloreta i l’aigua és fresqueta. És molt bonic quan se sent que el vent mou les fulles dels arbres i els ocells diuen: piu, piu, piu.
(Mario Vivancos, 3rB)
En aquest camp hi ha uns preciosos camps de blat. Més endavant uns arbres i arbustos impressionants que em fan sentir alegria. A sobre hi ha les muntanyes de Montserrat i no ens oblidem del cel blau com l’aigua.
(Biel Altimira, 3rA)
- Primer hem d'observar totes les coses que hi surten i fixar-nos com són.
- Hem de seguir un ordre (d'esquerra a dreta, de dalt a baix...).
- Va bé utilitzar adjectius i comparacions.
- Tot i que domina tot el que percebem a través de la vista també és interessant pensar en els altres sentits (els sons, les olors, la temperatura...) i les sensacions que ens pot provocar (alegria, pau, nostàlgia...).
- Per fer descripcions encara més interessants està molt bé trobar alguna manera original de començar-les i acabar-les i no pas començar directament descrivint alguna part del paisatge.
Hi havia unes plantes que feien molt bona olor. Més enllà hi havia un mar blau com el cel. A l’esquerra sortia una platja de sorra blanca, però no hi havia ningú. Es trobava molt silenciós. Més enllà muntanyes plenes d’arbres. Molts, molts arbres. I més enllà hi havia un cel preciós.
(Carla Arnau, 3rA)
Se sent el cant dels ocells, canten molt bé. Hi ha una gàbia gran amb ocells negres. Hi ha molta vegetació i em dóna la sensació que és tardor. M’encantaria anar-hi a viure.
(Guillem Sierra, 3rA)
Entre els carrers hi ha uns arbres grassonets com un porquet i uns arbres punxeguts com un ganivet, són maquíssims!!
(Sara Molero, 3rB)
En aquest paisatge hi ha un cel ennuvolat amb arbres que tenen neu. Se sent un aire fresquet com el gel i a sota hi ha un pont molt vell fet amb pedres. També hi ha aigua congelada amb pedres nevades que si les toques segur que et quedes glaçat!!!
(Aina Budía, 3rB)
(Mario Vivancos, 3rB)
(Biel Altimira, 3rA)
Comentaris