El dilluns 18 de juny a la tarda vam estrenar les obres de teatre que havíem estat preparant durant tot un curs: "El flautista d'Hamelín", "La Caputxeta Vermella" i "El vestit nou de l'emperador".
Només podem dir que totes tres van sortir molt bé i felicitar tots els participants pel seu gran treball.
Tots els familiars que van venir de públic sortien amb un gran somriure a la cara, orgullosos de la nostra feina i nosaltres, contentíssims.
Us deixem amb un grapat de fotos de record i l'escrit que vam fer els mestres per introduir les representacions, que reflecteix el procés de preparació i creixement de les obres de teatre.
Ah! I si alguns pares les van gravar en vídeo i ens en poden passar una còpia... els estarem molt agraïts!!
Fa 9 mesos ens ho van anunciar: “A final de curs tindreu una obra de teatre”, però no es notava res. Era com si llegíssim un text qualsevol i costava de creure que n’acabaria sortint una obra de teatre.
Però el procés va anar avançant mica a mica i vam començar a notar els primers símptomes: alguns ja demanaven ser un personatge concret, el text cada cop sortia amb millor entonació...
I els mesos van anar passant de pressa i l’obra va anar evolucionant i cada cop estava més formadeta. No tenia bracets, ni peuets, però cadascú ja tenia el seu personatge, ens començàvem a aprendre fragments del paper, començàvem a moure’ns per l’espai, a pensar en el vestuari, en les músiques...
Com en tots els embarassos hi havia dies feixucs en que res no sortia bé i pensàvem que no ens en sortiríem. Però per sort altres dies rebíem senyals esperançadors i il•lusionants, com les primeres patadetes d’un infant dins la panxa de la seva mare.
I ara les darreres setmanes tot han estat nervis i il.lusió amb els preparatius. No preparàvem l’habitació d’un nadó ni anàvem a comprar-li la robeta, però sí que preparàvem els decorats i l’atrezzo, decidíem el vestuari, fèiem assajos generals que cada cop sortien millor...
I així hem arribat fins avui.
Avui és el dia de l’estrena, que ve a ser l’equivalent del naixement d’una criatura. I aquí estem amb tota la il.lusió i els nervis d’uns pares primerencs que estan a punt de veure quina cara farà aquesta criatura tan estimada i desitjada. I estem segurs que, surti com surti –que sortirà bé-, per a nosaltres serà la més maca i preciosa del món.
Esteu preparats?
Doncs feu silenci i pareu molta atenció perquè esteu a punt d’assistir a un espectacle únic i irrepetible.
Amb tots vosaltres: .......
(6 h) “El flautista d’Hamelín”
(7 h) “La caputxeta vermella”
(8 h) “El vestit nou de l’emperador”
Només podem dir que totes tres van sortir molt bé i felicitar tots els participants pel seu gran treball.
Tots els familiars que van venir de públic sortien amb un gran somriure a la cara, orgullosos de la nostra feina i nosaltres, contentíssims.
Us deixem amb un grapat de fotos de record i l'escrit que vam fer els mestres per introduir les representacions, que reflecteix el procés de preparació i creixement de les obres de teatre.
Ah! I si alguns pares les van gravar en vídeo i ens en poden passar una còpia... els estarem molt agraïts!!
TEXT D'INTRODUCCIÓ A LES OBRES
Només les mares poden viure en primera persona un procés tan màgic com un embaràs: la formació i transformació d’un nou ésser dintre seu. Per a tots els que no podrem ser mai mares ens queda el teatre...Fa 9 mesos ens ho van anunciar: “A final de curs tindreu una obra de teatre”, però no es notava res. Era com si llegíssim un text qualsevol i costava de creure que n’acabaria sortint una obra de teatre.
Però el procés va anar avançant mica a mica i vam començar a notar els primers símptomes: alguns ja demanaven ser un personatge concret, el text cada cop sortia amb millor entonació...
I els mesos van anar passant de pressa i l’obra va anar evolucionant i cada cop estava més formadeta. No tenia bracets, ni peuets, però cadascú ja tenia el seu personatge, ens començàvem a aprendre fragments del paper, començàvem a moure’ns per l’espai, a pensar en el vestuari, en les músiques...
Com en tots els embarassos hi havia dies feixucs en que res no sortia bé i pensàvem que no ens en sortiríem. Però per sort altres dies rebíem senyals esperançadors i il•lusionants, com les primeres patadetes d’un infant dins la panxa de la seva mare.
I ara les darreres setmanes tot han estat nervis i il.lusió amb els preparatius. No preparàvem l’habitació d’un nadó ni anàvem a comprar-li la robeta, però sí que preparàvem els decorats i l’atrezzo, decidíem el vestuari, fèiem assajos generals que cada cop sortien millor...
I així hem arribat fins avui.
Avui és el dia de l’estrena, que ve a ser l’equivalent del naixement d’una criatura. I aquí estem amb tota la il.lusió i els nervis d’uns pares primerencs que estan a punt de veure quina cara farà aquesta criatura tan estimada i desitjada. I estem segurs que, surti com surti –que sortirà bé-, per a nosaltres serà la més maca i preciosa del món.
Esteu preparats?
Doncs feu silenci i pareu molta atenció perquè esteu a punt d’assistir a un espectacle únic i irrepetible.
Amb tots vosaltres: .......
(6 h) “El flautista d’Hamelín”
(7 h) “La caputxeta vermella”
(8 h) “El vestit nou de l’emperador”
Comentaris