La Festa de La Llum

Aquests dies propers al 21 de febrer, hem treballat la història manresana de la construcció de la Sèquia i la llegenda de la Misteriosa Llum. Alguns alumnes de 4t A han realitzat uns escrits que ens ha semblat interessant publicar en aquest bloc.


Fa gairebé set-cents anys a Manresa hi havia molta sequera i els Consellers van tenir una idea, volien fer una sèquia. Desviar l’aigua del Llobregat des de Balsareny. Però quan eren prop de Santpedor, terres del Bisbe de Vic, no els deixaren continuar, i els va excomunicar. Fins que va aparèixer des de Montserrat una Llum que el Bisbe es pensava que era un senyal de Déu i els va deixar acabar la Sèquia.
(Àlex Fernández)

Fa molts anys, a Manresa, hi havia molta sequera. Els Consellers de Manresa pensaven que podrien fer un canal que portés aigua del Llobregat a Manresa, i van començar les obres. Quan van passar per Santpedor (allò eren terres del Bisbe de Vic), no els va deixar passar.
Els manresans no van fer cas al Bisbe.
Ell es va enfadar i va excomunicar a Manresa, llavors els manresans van deixar les obres a mitges. Els va excomunicar, més o menys cinc anys.
Un dia va passar un miracle, una llum va aparèixer de Montserrat i va entrar a l’església del Carme.
I això és el què es celebra el dia de la Llum.
(Lídia Garcia)

A l’any 1.340 aproximadament, la gent de Manresa patia una sequera i van decidir fer un caminet per l’aigua que es diu la Sèquia, van agafar aigua del riu Llobregat. Passava per Balsareny i uns altres pobles més. Fins que van arribar a les terres del Bisbe de Vic i el Bisbe els va dir que paressin però no li van fer cas i van continuar.
El Bisbe es va enfadar i els va excomunicar però va entrar una Llum per l’església del Carme que venia de Montserrat i els va perdonar i van poder acabar la Sèquia.
(Carlos Torres)

El Miracle de la Llum és una llegenda de la tradició manresana, d’aparença més o menys històrica, com totes les llegendes populars.
On realment va arribar la Llum va ser a la imaginació dels Consellers de la Ciutat que van tenir la gran idea de construir la Sèquia. Una gran obra d’enginyeria que després de gairebé set segles encara abasteix d’aigua la nostra ciutat.
Un bon motiu de celebració.
(Imma Ribas)