Caputxetes de colors: Carpeta de l'Escriptor a 3r

Durant el segon trimestre, els alumnes de 3r a la Carpeta de l'Escriptor van estar preparant aquestes versions del conte de la Caputxeta Vermella.
Esperem que us agradin i si algú arriba fins al final trobarà un bonic dibuix.

La Caputxeta Verda
Una vegada hi havia una nena que sempre portava una caputxeta verda i per això li deien Caputxeta Verda.
Un dia, la seva mare li va demanar que anés a la farmàcia a buscar un medicament pel mal de cap.
La mare li va fer una advertència, que vigilés al travessar el carrer.
La nena quan va comprar el medicament, va tornar cap a casa i, es va trobar una guineu màgica.
- Caputxeta vols que t’ensenyi un camí més curt?
- És clar que sí, Guineu Màgica. –Va contestar la Caputxeta.
La Guineu Màgica la va enganyar i la va portar a un bosc molt llunyà.
La Caputxeta estava molt espantada anava buscant casa seva i la va trobar.
La mare li va dir a la Caputxeta:
- Caputxeta perquè has arribat tan tard?
- Perquè la Guineu Màgica em va portar a un bosc molt llunyà.
I si no són morts són vius i si no són vius són morts.

(Carla Cadevall)


La Caputxeta Blava
Una vegada hi havia una nena que sempre portava una caputxeta blava i li deien Caputxeta Blava.
- Caputxeta ves a la farmàcia, però ves alerta. Li va dir un dia la mare.
- D’ acord mare.
Pel camí es va trobar un senyor que li va dir:
- Escolta Caputxeta, vols un xiclet?
- Sí. – Va contestar.
Al cap d’una estona es va ficar el xiclet a la boca. I va dir la Caputxeta:
- Mmmm! Que bo aquest xiclet, sembla misteriós.
Al cap d’ una estona es va treure el xiclet de la boca i semblava que ja no tingués tantes forces.
Que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.

(Paula Dominguez)


La Caputxeta Lila
Una vegada hi havia una nena que sempre portava una caputxa lila i li deien Caputxeta Lila perquè sempre la portava.
Un dia, la seva mare la va deixar anar a jugar a casa d’una amiga perquè feia una setmana que no hi anava. La mare li va dir que anés en compte a travessar el carrer.
Quan anava pel carrer la nena es va trobar un collaret d’ or i el va portar a la Comissaria i va dir:
- Bon dia, que hi ha algú?
I el policia va contestar:
- Hola, què ve a portar?
I la Caputxeta va contestar:
- Un collaret d’or.
- Gràcies. Adéu. Va contestar el policia.
La Caputxeta va veure que era molt tard, i que si no arribava d’hora a casa de la seva amiga no podria jugar gaire estona, i va marxar corrents.
Bé, i ara prou, que si us deia tot el que sé, un altre dia no us podria explicar res.

(Amal Drissi)


La Caputxeta Rosa
Hi havia una vegada una nena que sempre portava una caputxa de color rosa i per això li deien Caputxeta Rosa perquè sempre la portava aquella caputxa.
Un dia, la seva mare li va demanar que anés a buscar el pa, la mare li va dir que vagi alerta a travessar el carrer.
Pel carrer es va trobar una velleta.
A la velleta li va caure una moneda i la Caputxeta la va agafar i li va tornar.
Va anar a comprar el pa hi havia molta cua! va tardar i tardar , al final la van atendre.
Va comprar el pa i va marxar cap a casa seva.
La mare li va dir:
- Per què has tardat tant? que hi havia molta gent?
- Si i, quan m’he parat al semàfor m’he trobat una velleta que li havia caigut una moneda i jo li he agafat i li he tornat.
Va passar tota la tarda , van veure la tele un momentet, la mare va fer el sopar i se’n van anar a dormir.
Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida és veritat.

(Paula Garcia)


La Caputxeta Taronja
Una vegada hi havia una nena que sempre portava una caputxeta de color taronja.
Un dia la seva mare li va dir que anés s comprar pa. Al travessar el carrer la nena es va trobar una botiga de pastissos, hi va entrar, va comprar pastissos i es va trobar un robot.
El robot li va dir a la Caputxeta que entrés a la botiga.
- Per què? – va dir la Caputxeta.
- Perquè compris pa!
I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.

(Àlex Hernàndez)


La Caputxeta Blava
Una vegada, fa molts anys, hi havia una nena que portava una caputxeta blava.
Un dia la seva mare la va deixar anar a jugar a casa d’una amiga. La mare li va dir que anés alerta.
La nena va marxar i pel camí es va trobar una bruixa que tenia una mascota. No us imagineu què serà? Un fantasma!
I va dir la Caputxeta: - Un fantasma!
- Si és la meva mascota, - va contestar la bruixa.
- Em podries portar la compra a casa?-va demanar la bruixa a la nena.
- I tant! –- va contestar.
Com que m’has ajudat et concediré un desig. - va dir la bruixa.
- Anar a casa de l’amiga!
Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida és veritat.

(Marc López)


La Caputxeta Blava
Una vegada hi havia una nena que sempre portava una caputxeta blava i per això li deien la Caputxeta Blava.
Un dia la seva mare li va dir que anés a la farmàcia a buscar una medicació per la tos.
La mare li va fer una advertència:
- Alerta a travessar el carrer.
La nena va marxar, a la vorera del carrer es va trobar una bruixa, en veure-la es va espantar i va marxar corrents.
La Caputxeta va anar a la farmàcia i va tornar amb el medicament, i la mare va estar molt contenta.
I si no són morts són vius i si no són vius són morts.

(Octavi Pavon)


La Caputxeta Groga
Una vegada hi havia una nena que sempre portava una jaqueta de color groc, perquè es deia la Caputxeta Groga.
Un dia la seva mare li va dir:
- Ves a comprar el pa i ves alerta pel carrer.
- Si mare, aniré alerta – va contestar.
La Caputxeta va marxar i pel carrer es va trobar una velleta que li va dir:
- Em pots ajudar a passar el carrer?
- És clar que si senyora – va dir la Caputxeta.
I van passar el carrer.
Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida és veritat.

(Pol Pérez)

La Caputxeta Groga
Vet aquí que en aquell temps hi havia una nena que sempre portava una caputxeta groga perquè li agradava molt.
Un dia la seva mare li va demanar que anés a comprar pa. La mare li va dir que anés alerta pel carrer.
Pel carrer la nena es va trobar una velleta que li feia mal la cama, es va desmaiar i la nena la va ajudar. Li va portar un got d’aigua. La velleta es va poder aixecar i ja es trobava millor.
A la nena li va caure una moneda, i com que no la trobava, la velleta n’hi va donar una altra.
- Gràcies, - li va dir la nena.
I va marxar contenta a comprar el pa.
Va tornar a casa i va donar el canvi i el pa a la seva mare.
I tot això es tan veritat que potser mai no ha passat.

(Maria José Villacis)


La Caputxeta Groga
Vet aquí una nena que sempre portava una caputxeta groga i es deia Sara.
La seva mare li va dir si podia anar a la farmàcia a comprar un xarop i portar-lo al seu pare que era al bosc.
- És clar que si, - va dir la Sara.
Pel camí la Caputxeta es va trobar un sabater que li va dir si volia anar amb ell a la sabateria i la Caputxeta li va dir que no.
Després va anar a buscar el xarop, el va anar a portar al seu pare i va tornar cap a casa.
Més tard quan el pare va arribar a casa ja es trobava bé.
I tot això es tan veritat que potser mai no ha passat.

(Miriam Zafra)

La Caputxeta Blava
Una vegada hi havia una nena que sempre portava una caputxa blava i li deien la Caputxeta Blava. Un dia la seva mare li va demanar que anés a comprar pa per fer entrepans, li va dir que anés alerta pel carrer.
La nena va marxar i es va trobar un fantasma i se la va menjar.
I si no són morts són vius i si no són vius són morts.

(Ahmed Alou)


La Caputxeta Grisa
Vet aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents, hi havia una nena que es deia Cristina, però li deien Caputxeta Grisa, perquè sempre portava una caputxa d’aquest color.
Un dia la seva mare li va dir que anés a buscar la bicicleta al taller.
-Has de travessar dos carrers a la dreta, -li va dir la mare.
La Caputxeta va marxar i pel camí va trobar un gat que l’estaven perseguint dos gossos, però el gat es va espantar i va marxar.
-Esperaaaaaaaaaaa gatet!!! – va dir la Caputxeta grisa al gat.
El gat va marxar perquè s’havia espantat.
La Caputxeta va portar la bicicleta a casa i, va trobar una àvia que deia al gat:
- On t’havies ficat?
- Una nena que portava una caputxeta grisa m’ha salvat de dos gossos. -–Va contestar el gat.
- Ah! Molt bé amiguet, perquè no la busquem i li donem les gràcies? – -va dir l’àvia.
La van trobar li van dir gràcies, fins un altre dia.
I si no són morts són vius i si no són vius són morts.

(Arnau Bertran)


La Caputxeta Verda
Això era i no era una vegada una nena que sempre portava una caputxa verda.
Un dia la seva mare li va dir que anés a comprar pa per fer entrepans de formatge, la seva mare li va dir que anés alerta a travessar el carrer.
Pel camí es va trobar un tigre ferotge que s’havia escapat de la gàbia d’un circ. Va arribar un altre tigre i es van barallar. La Caputxeta va fer un encanteri i va dir:
-Patim, patam, que es converteixin amb cadells de gat.
I així va ser. Se’ls va endur, es va trobar una cistelleta i els va ficar dins.
-Va anar a comprar pa, va anar a casa i la seva mare li va dir:
-Quanta estona has tardat!
I va dir la Caputxeta: - Es que he trobat dos cadells de gat.Conte contat conte acabat.

(Sergi Gómez)


La Caputxeta Rosa
En un país molt llunyà hi havia una nena que sempre portava una caputxeta de color rosa, i li deien la Caputxeta Rosa.
Un dia la seva mare li va dir:
- Caputxeta, ves a tornar el llibre a la biblioteca.
- D’acord mare, - va contestar la Caputxeta.
- Però ves alerta a travessar el carrer.
- Ho tindré en compte. Adéu. –Va contestar la Caputxeta. La Caputxeta Rosa per la vorera del carrer es va trobar una velleta. La velleta volia travessar el carrer i la Caputxeta la va ajudar. La velleta per recompensar-li va convertir la ciutat en un preciós bosc.
I des d’aquell dia La Caputxeta continua ajudant velletes.
Bé, i ara prou, que si us deia tot el que sé, un altre dia no us podria explicar res.

(Berta Martinez)


La Caputxeta Blava
Una vegada hi havia una nena que sempre portava una caputxeta de color blau i, per això li deien la Caputxeta Blava.
Un dia la seva mare li va dir que anés a casa de la seva tieta perquè era el seu cumpleanys i tenia un pastís i un regal per ella. Li va dir que per travessar vigilés el semàfor. La Caputxeta li va contestar que ja ho faria.
Quan anava pel carrer es va pensar que una noia era la seva tieta i li va dir emocionada:
-Tieta, tieta felicitats!
La noia es va estranyar, es va girar i li va dir:
- Jo no sóc la teva tieta.
- Perdó, -va contestar la Caputxeta-. Adéu.
La Caputxeta va seguir el plànol que li havia donat la seva mare però la portava a l’oficina de correus.

(Nora Muñoz)


La Caputxeta Groga
Hi havia una vegada nena que era molt bufona. I sempre portava una caputxeta groga, i per això,li deien la Caputxeta Groga.
Un dia la seva mare li va dir que anés a la farmàcia a comprar un xarop perquè es trobava malament.
La mare li va dir que vigilés els passos de vianants.
La nena va marxar i pel camí es va trobar una capseta de música. La va obrir... i dins de la capseta hi havia una clau d’or. La va agafar i van aparèixer dues escales d’or.
Va pujar les escales sense pensar-s’ho dues vegades. Quan va acabar de pujar l’últim graó es va quedar de pedra perquè hi havia una porta d’or.
Va entrar i es va trobar un unicorn de fantasia. Li va dir que havia de salvar la reina de les fades.
La Caputxeta va marxar corrents perquè en aquell moment va recordar que havia d’anar a la farmàcia a comprar el xarop de la mare perquè es trobava malament.
I qui ho vulgui creure que ho vagi a veure.

(Leyre Olmeda)


La Caputxeta Blava
Una vegada hi havia una nena que sempre portava una caputxa blava per això li deien la Caputxeta Blava.
Un dia la seva mare li va manar que anés a la farmàcia a buscar un medicament pel mal de cap. La mare li va dir que anés en compte.
La nena va marxar i pel camí es va trobar un tigre volador.
El tigre li va dir:
- Vols pujar?
- Oi tant! –- va respondre la Caputxeta.
- Doncs va anem –- va dir el tigre. I la va portar fins a la farmàcia. Hi havia molta gent i va tardar una hora.
Quan va arribar a casa la mare la va castigar.
Maquineta trencada, maquineta acabada.

(Alan Prades)


La Caputxeta Blava
Vet aquí que en la època dels dinosaures ja existien les persones, i hi havia una noia que sempre portava una caputxeta blava que li va fer la seva besàvia i li deien la Caputxeta Blava.
Un dia la seva mare la va deixar anar a jugar a casa d’una amiga.
- D’ acord, - li va dir la mare, - però ves alerta a travessar el carrer.
La nena va marxar a casa de l’amiga i pel camí es va trobar cinc dinosaures que no van deixar passar la Caputxeta Blava.
- On vas? -– li van preguntar els dinosaures.
- A casa d’una amiga.
Els dinosaures no la van deixar passar per anar a casa de l’amiga i li van proposar una endevinalla que havia d’endevinar.
- Què tenim tots a la panxa? -– li van preguntar.
- El melic. –- Va contestar la Caputxeta.
I va encertar. La van deixar passar i va anar a casa de la seva amiga i van jugar a moltes coses.
Cric crac aquest conte s’ha trencat.

(Iker Sanchez)


La Caputxeta Lila
Una vegada fa molts anys hi havia una nena que sempre portava una caputxeta lila i per això li deien la Caputxeta Lila.
Un dia la seva mare li va dir que anés a buscar el seu germà a l’escola, però la mare li va dir que anés en compte a travessar el carrer.
Pel camí es va trobar una carta. La va agafar i la va obrir. Hi havia un missatge que deia:
- T’ espero al Parc de Sant Pere a les deu de la nit.
La Caputxeta va anar a buscar el seu germà a l’escola i després li va explicar :
- Jaume quan venia a buscar-te m’he trobat una carta.
- I què deia? -– li va preguntar el germà.
- Deia que havia d’anar al Parc de Sant Pere a les deu de la nit.
- Posava que hi havies d’anar sola?
- No, - va contestar la Caputxeta.
I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.

(Aida Sanguino)

dibuixos per a pintar