Fa 2 anys vam descobrir la CANTATA del Petit Príncep, és a dir, una obra musical que en forma de cançons explica la història del llibre que estem llegint.Els textos de les cançons són de Jordi Enjuanes i les músiques de Ricard Gimeno.
Aquí teniu una selecció de 5 cançons i les lletres per escoltar-les i anar-nos-les aprenent.
CANCÓ DEL XAI
Em diu: M'agradaria
que tu em pintis un xai.
Li vaig dir que ho sentia,
que jo no he pintat mai.
Sols sé pintar una boa
que es menja un elefant...
i ell.. plora que plora,
i jo acabo pintant.
Li pinto un xai amb banyes,
i em diu: Si és un marrà...
Si us plau, pinta'n un altre
que sigui jovençà!
Si li'n pinto una capsa.
A dins, dic, tens el xai.
Aquest si que m'agrada,
ai quin xaiet més guai!
Em diu: M'agradaria
que tu em pintis un xai.
Li vaig dir que ho sentia,
que jo no he pintat mai.
Sols sé pintar una boa
que es menja un elefant ...
I ell... plora que plora,
i jo acabo .... .... pintant.
CANÇÓ DE LA ROSA
Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. (2)
Claror d'amor, poncella nascuda en néixer el sol,
que bella, s'esbadella i, com qui vol i dol, al sol daurat reposa.
Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. (2)
Coqueta i presumida, té un deix de vanitat,
però és ben eixerida i em té tot enartat l'encís que en viure posa.
Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. (2)
Amb altivesa brava, quatre punxes que té
a tort i a dret mostrava per si algun tigre ve, si un tigre venir gosa.
Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. (2)
Oh amb quina tendra flaire, amb quin xamós somrís,
omplia el cel i l'aire del meu petit país al goig d'amor desclosa.
Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. (2)
Qui sap si ara m'enyora o es mor d'amor per mi,
o es gronxa seductora per un altre fadrí, amor que no reposa.
Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. (2)
CANÇÓ DEL NEGOCIANT
Dos i dos fan quatre, quatre i quatre vuit,
qui no tingui pasta que es tingui per cuit.
Quatre i quatre quinze i tres trenta-nou,
qui vulgui tenir-ne no en tindrà mai prou.
Tinc a cabassades estels en un banc,
i el cel us deixava sense un entrebanc.
Tot es ven i es compra i tant tens tant vals
i Papa de Roma pots ser per tres rals.
Dos i dos fan quatre, quatre i quatre vuit,
qui no tingui pasta que es tingui per cuit.
Quatre i quatre quinze i tres trenta-nou,
qui vulgui tenir-ne no en tindrà mai prou.
CANÇÓ DEL GEÒGRAF
Geògraf de pacotilla
que només parla i escriu
i no sap trobar cap illa
ni sap dibuixar cap riu. (2)
Per a fer geografia
li cal un explorador
que li dicti cada dia
el tros que cal de lliçó.
No coneix mars ni muntanyes
ni sap cap llei de volcà
que s'endinsi en les entranyes
de cap planeta llunyà.
El món no és fet a la mida
de les parets d'un despatx:
cal viure de ple la vida
i entomar el goig a bell raig. (2)
CANÇÓ DELS ESTELS
Els estels et riuran, picarols en la fosca.
Picarols en la fosca, els estels et riuran.
Si cel enllà
hi ha una flor que t'espera,
la nit es fa florida primavera.
Els estels et riuran, picarols en la fosca.
Picarols en la fosca, els estels et riuran.
Si hi ha un estel
que és ben teu, l'estelada
i tot el cel et xucla la mirada.
Els estels et riuran, picarols en la fosca.
Picarols en la fosca, els estels et riuran.
Si és que, enyorat,
la tristor t'atenalla,
mira l'esclat del cel tornat rialla.
Els estels et riuran, picarols en la fosca.
Picarols en la fosca, els estels et riuran.
Em diu: M'agradaria
que tu em pintis un xai.
Li vaig dir que ho sentia,
que jo no he pintat mai.
Sols sé pintar una boa
que es menja un elefant...
i ell.. plora que plora,
i jo acabo pintant.
Li pinto un xai amb banyes,
i em diu: Si és un marrà...
Si us plau, pinta'n un altre
que sigui jovençà!
Si li'n pinto una capsa.
A dins, dic, tens el xai.
Aquest si que m'agrada,
ai quin xaiet més guai!
Em diu: M'agradaria
que tu em pintis un xai.
Li vaig dir que ho sentia,
que jo no he pintat mai.
Sols sé pintar una boa
que es menja un elefant ...
I ell... plora que plora,
i jo acabo .... .... pintant.
CANÇÓ DE LA ROSA
Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. (2)
Claror d'amor, poncella nascuda en néixer el sol,
que bella, s'esbadella i, com qui vol i dol, al sol daurat reposa.
Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. (2)
Coqueta i presumida, té un deix de vanitat,
però és ben eixerida i em té tot enartat l'encís que en viure posa.
Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. (2)
Amb altivesa brava, quatre punxes que té
a tort i a dret mostrava per si algun tigre ve, si un tigre venir gosa.
Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. (2)
Oh amb quina tendra flaire, amb quin xamós somrís,
omplia el cel i l'aire del meu petit país al goig d'amor desclosa.
Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. (2)
Qui sap si ara m'enyora o es mor d'amor per mi,
o es gronxa seductora per un altre fadrí, amor que no reposa.
Al món no hi ha cap cosa més bella que una rosa. (2)
CANÇÓ DEL NEGOCIANT
Dos i dos fan quatre, quatre i quatre vuit,
qui no tingui pasta que es tingui per cuit.
Quatre i quatre quinze i tres trenta-nou,
qui vulgui tenir-ne no en tindrà mai prou.
Tinc a cabassades estels en un banc,
i el cel us deixava sense un entrebanc.
Tot es ven i es compra i tant tens tant vals
i Papa de Roma pots ser per tres rals.
Dos i dos fan quatre, quatre i quatre vuit,
qui no tingui pasta que es tingui per cuit.
Quatre i quatre quinze i tres trenta-nou,
qui vulgui tenir-ne no en tindrà mai prou.
CANÇÓ DEL GEÒGRAF
Geògraf de pacotilla
que només parla i escriu
i no sap trobar cap illa
ni sap dibuixar cap riu. (2)
Per a fer geografia
li cal un explorador
que li dicti cada dia
el tros que cal de lliçó.
No coneix mars ni muntanyes
ni sap cap llei de volcà
que s'endinsi en les entranyes
de cap planeta llunyà.
El món no és fet a la mida
de les parets d'un despatx:
cal viure de ple la vida
i entomar el goig a bell raig. (2)
CANÇÓ DELS ESTELS
Els estels et riuran, picarols en la fosca.
Picarols en la fosca, els estels et riuran.
Si cel enllà
hi ha una flor que t'espera,
la nit es fa florida primavera.
Els estels et riuran, picarols en la fosca.
Picarols en la fosca, els estels et riuran.
Si hi ha un estel
que és ben teu, l'estelada
i tot el cel et xucla la mirada.
Els estels et riuran, picarols en la fosca.
Picarols en la fosca, els estels et riuran.
Si és que, enyorat,
la tristor t'atenalla,
mira l'esclat del cel tornat rialla.
Els estels et riuran, picarols en la fosca.
Picarols en la fosca, els estels et riuran.
Comentaris