"Un te a la menta.
Músiques del Magrib".
Feia dues setmanes que n'anàvem parlant a l'escola i ens anàvem preparant i això va fer que en disfrutéssim molt més.
Hi ha moltes coses que ens van agradar:
- la decoració de l'escenari,
- com de bé tocaven els instruments i cantaven les cançons,
- les bromes que es feien entre ells (quan li van fer un ensurt amb les kàrkabes al Lluís Pinyot o quan aquest anava picant tots els instruments de percussió i amb l'Ayoub va picar-li la calba...),
- el ritme de les cançons i el dum-tak-dum-dum-tak que alguns havíem assajat a classe,
- cantar tots plegats "La tarara",
- que al final de l'espectacle els músics ens esperessin a la sortida i ens saludessin i ens donessin les gràcies,
- que ens regalessin una planta de menta que tenim a les classes...
Que sempre sigui així!
Comentaris