El ritme ve donat pels versos que són de la mateixa "llargada" i això ve donat pel número de síl.labes de cada vers (cada línia). Això és una mica difícil de comptar perquè a vegades s'ajunten les vocals del final d'una paraula amb el principi de la paraula següent o perquè només s'han de comptar fins a l'última síl.laba tònica de cada vers, però si ens fixem amb la cantarella de cada vers, segur que ho farem bé. Per exemple si tenim els versos:
"Pel desert corre la brama
que no et saps treure el pijama."
que són versos de 7 síl.labes
"pel-de-sert-cor-re-la-bra (ma)"
el podríem continuar amb altres versos que tinguin la mateixa cantarella:
ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta (ta)
Per exemple:
si comença la setmana....
m'he menjat una magrana...
tocaré la pandereta....
he dormit d'una tirada...
Si aneu dient versos que tinguin la mateixa cantarella que aquests, el poema tindré el mateix ritme i serà maco.
L'altra caraterística de la poesia és la rima. La rima consisteix a buscar que les paraules del final de cada vers acabin amb el mateix so i donin musicalitat al poema. En l'exemple d'abans "brama" i "pijama" acaben totes dues amb les mateixes lletres "-ama".
Uns altres exemples serien: cançó i bastó, mal i bestial, etc. Llavors podria fer el següent poema:
Mentre cantàvem la cançó
tothom picava amb el bastó.
El resultat va ser bestial
i el tió deia: "que em feu mal!"
Els alumnes del taller de català del grup de l'Eladi han posat en pràctica tot això i han començat a fer alguns poemes. Com més ho fem, més divertit és i millor surten.
A veure què us sembla:
L’abella vella
porta un timbal.
Que no caigui
que es farà mal.
(Sara Molero, 3B)
L’abella porta mel
i se’n va al cel.
(Almustafa Achemir, 3A)
Alguns nens estan pensant,
un poema volen fer.
El seu cap va barrinant:
segur que ho faran molt bé.
(Eladi Martínez)
Al costat d’un pont
hi ha una font.
Que quan treus aigua
fa estranys sons.
(Mario Vivancos, 3B)
La gallina Abril
menja molt pernil,
té bitllets de mil
i es troba un fil
dintre del riu Nil.
(entre tots)
Xup, xup, xup,
El tupí fumat i brut.
Xup, xup, xup,
Menja un molt bon ChupaChup
Cloc, cloc, cloc,
Fan soroll els teus esclops.
Plat, plat, plat,
L’espectacle s’ha acabat.
Pam, pam, pam,
Mira com ve el Superman.
Pum, pum, pum,
La xemeneia treu fum.
Xut, xut, xut,
La cadira s’ha caigut.
(entre tots)
La lluna marina
té un plat de farina.
La farina és fina
com la seva nina.
(Sara Molero i Lara Belmonte)
Comentaris