22 de juny 2010

Obres de teatre

El dilluns 21 de juny, els alumnes de 4t per fi van representar les obres de teatre davant dels pares amb un èxit rotund.
Van començar els de EL FLAUTISTA D'HAMELÍN. Després els van seguir els de ELS MÚSICS DE BREMEN. I finalment van cloure l'acte els de EL VESTIT NOU DE L'EMPERADOR.

Els actors arribaven mitja hora abans de la representació i es canviaven a l'aula d'informàtica, tot fent l'última repassada al guió, recordant bé les darreres instruccions (parlar fort i vocalitzant, no donar l'esquena al públic...) i compartint els nervis que molts portaven a sobre.
Després cap a l'escenari i, després d'una breu presentació de l'Eladi... a triomfar.
El Gerard va fer de tècnic de so a les tres representacions.
Un parell de nens petits van posar en perill algunes de les representacions amb els seus crits i plors fins que als van treure fora de la sala.
I la gran anècdota va ser l'atac de riure que li va agafar a la Carla D. García, fent d'emperadriu, que va fer riure tot el públic i la majoria d'actors.

A la sortida les felicitacions i enhorabones dels pares eren unànimes i enorgullien els actors i els mestres que hi havien estat treballant durant tot el curs.
En fi, una gran experiència d'un bon treball constant i progressiu durant 10 mesos que dóna un bon resultat final. Us deixem amb un reportatge fotogràfic de record.

Aahh! I seran molt benvinguts tots els comentaris, tant d'alumnes, comn dels pares que vau fer-nos de públic.

20 de juny 2010

Prèvia del teatre

El dilluns 21 de juny es duran a terme les representacions de les obres de teatre que hem estat preparant els alumnes de 4t durant tot el curs.
A les 18'00 h. "El flautista d'Hamelin".
A les 19'00 h. "Els músics de Bremen"
A les 20'00 h. "El vestit nou de l'emperador"

Més endavant, però el curs ja s'haurà acabat i per això us ho comuniquem ara, penjarem en aquest bloc imatges de les representacions i una petita crònica.

Estem segurs que sortiran molt i molt bé, però, malgrat tot desitgem a tots els actors... "molta merda!"

17 de juny 2010

Selecció de textos dels de 4t

Durant tot el curs els alumnes de 4t hem fet una sessió setmanal d'una assignatura anomenada "CARPETA DE L'ESCRIPTOR". Es tractava de practicar l'expressió escrita a través de diferents tècniques: descripcions, poemes, cartes, contes, notícies...
Al llarg del curs hem anat elaborant textos, cadascú a la seva llibreta, i ara hem demanat a gairebé tothom (perdoneu els que no hagueu tingut temps de passar-hi) que escrivís per al bloc, aquell del que estava més orgullós.

Aquesta és la tria:

PLUJA DE PASTANAGUES
Avui mentre un avio d’Iberia es comunicava es va apropar a un núvol molt estrany, de color taronja i va dir a la torre de control:
- Aquí avió 2314, estan plovent pastanagues! –va dir el pilot tot estranyat.
- No us apropeu- va dir la torre de control.
- Veig un huracà de pastanagues! Auxili! Ens ataquen naus pastanagues amb canons de pastanagues! Mei dei mei dei! Ens han tocat. Aterrarem a la illa del davant -va dir el pilot.
-Ok- va dir la torre de control.
Quan van arribar a terra van aterrar i van agafar un altre per seguir la ruta.
(Albert Alcocer)

AVIMAN
Fa molts anys quan les persones eren vaques i les vaques eren caca de …
Superman es va fer vell i es va convertir en AVIMAN. Tenia una casa d’or massís, el cotxe d’or, plantes de plata…
Tenia l’esperança que truqués una jardinera d’Austràlia que es deia Rosa, perquè volia que el seu jardí fos d’or verd.

- Muuuuu!!- Va sonar el telèfon-.
- Qui hi ha?
- Vacalàndia?
- No això és Tifalàndia!!
- Adeeeeu!!

- Muuuuuu!!
- Qui hi ha? Qui hi ha!?
- Hola sóc un saharaui, això és Sahalàndia?
- Noooo!! -va cridar AVIMAN.

A la tercera vegada…
- Muuuuuu!!
- Qui hi ha?

I uns nadons el van atacar
- Pum! Pim! Pam, aaaa, prrfff, uaaaaa!

Després de 44.000 anys… en la mil•lèsima vegada…

- Hola truco per arreglar-li el jardí
- Per fí!

AVIMAN va morir per culpa del soroll muuuuuuu!!!
Buaaaa, Buaaa!! Quina història més trista.
(Amin El Messaoudi)

DESCRIPCIO D’UN PAISATGE
Aquest paisatge és de costa. S’hi veu poca vegetació, un mar molt tranquil i uns grans penya-segats. El mar és d’un color blau fluix i les roques d’un color blanquinós. Al fons s’hi veuen pins d’un color verd natural que fan el paisatge molt bonic.
(Arnau Guanyabens)

CONCURS D'ESPORTS
Som nenes d’ una escola concertada i ens hem assabentat que no podem participar en un concurs de ball. El Congost organitza la Festa d’esports. Ens queixem perquè només poden participar les escoles públiques gratuïtament i les escoles concertades i privades han de pagar una quota per participar.
Ens agradaria que totes les escoles poguéssim participar gratuïtament.
Esperem que l’any que ve puguem participar.
(Carla Diaz Gallardo i Leyre Corral)

DESCRIPCIÓ DEL NOSTRE GLOBUS AEROSTÀTIC
Nosaltres tenim un globus aerostàtic “ imaginari “ i ara el descriurem per xulejar. Ens agrada la seva grandària, és gegant, fa 30 milions de metres de pura xuleria. I a que no endevineu per què és?
És per destruir el cole! Porta míssils, canons, bombes de fum, rajos làsers...
I així deixarem a l’atur els mestres. Ah! I ens descuidàvem del color...
El globus és culé! De color blaugrana.
(Joan Guix i Noah Pradas)

EL CASAMENT DESASTRÓS
Un dia, la senyoreta Marina i el senyor Enric van decidir casar-se. El mossèn Pere els va casar. Va començar la missa.
- Com que aquest matrimoni no s’estima gaire, han volgut casar-se.
- Queeee??? Però si jo me l’estimo molt!!! -va dir enfadat el nuvi.
- Però què s’ha cregut vostè??? -va cridar la núvia.
El mossèn es va adreçar al nuvi:
- Promets que la maltractaràs sempre.
- Fugim d’aquí, estimat!!!! El mossèn s’ha tornat boig!!! –va xisclar la núvia.
- On aneu?? Encara no s’ha acabat la missa! -va preguntar el mossèn mentre els agafava. Quan ja estaven a dins el mossèn va dir:
- Tu, Enric, vols viure tota la vida amb la malaltia i encomanar-la a la Maria?
- Fugim!!!!! -va cridar la núvia, i van fugir corrent.
- D’acord “carinyo”!!!
I mira que el mossèn feia broma!
I ara la policia està buscant els nuvis.
(Júlia Salinas i Roser Obradors)

LA SENYORA TERESA
Hi havia una vegada en un petit poble anomenat Cunit uns nens que estaven jugant a futbol. Eren cinc nens: la Marta, el Josep, en Marc, la Carla i la Marina. En Marc va xutar la pilota molt lluny i va anar a parar al jardí de la senyora Teresa:
- Oh noo! La pilota ha caigut a casa de la senyora Teresa. És molt seria -va dir en Marc.
La senyora Teresa els va començar a cridar:
- Neeeeeeeeens! M’heu trencat un vidre!!

Van passar tres mesos... Els nens tornaven a jugar però ara a bàsquet:
- Oh no! La pilota ha tornat a caure però a la xemeneia!
I no es va sentir res.
La Marina va anar a buscar la pilota. Va trucar a la porta
Toc toc toc!!!
Va sortir la senyora Teresa i va dir:
- Si? Qui és?
- Sóc una nena que ve a buscar una pilota que s’ha colat.
- Espera un moment -va dir la Teresa-. Com que ets l’única que ha vingut a buscar la pilota et donaré totes les que s’han colat!
La Marina va tornar amb la colla carregada amb una caixa de moltes pilotes. En Josep va dir:
- Quantes pilotes! Tenim pilotes per un any! Mai no hagués pensat que això fós possible.
I des d’aquell dia els nens ja no tenien por de la senyora Teresa i anaven a berenar a casa seva
(Laura Sagués i Mireia Onieva)

NOVA ESCOLA A CASTELLGALÍ
S’ha obert una nova escola a Castellgalí que es diu “La Riera”.

Castellgalí, 28 de maig
La Generalitat ha obert una nova escola que es dirà “La Riera”.
S’ha obert perquè hi ha molts nens.
La directora es diu Josefina Vila i de moment no hi ha cap nen inscrit.
El pati de l’escola fa 25 metres d’amplada.
Hi haurà 2 camps de futbol, 1 de bàsquet i un petit parc.
L’horari serà: de 9:00 a 13:00 i de 15:00 a 17:00. També hi haurà servei de menjador.
L’escola s’inaugurarà dissabte 27 de maig a les 10:00h. Per inscriure’s s’ha d’anar a secretaria i omplir un full.
(Leyre Corral i Carla Díaz)

INVENTO UN CONTE...
Hi havia una vegada un avi de 81 anys, que tenia quatre néts. El de 18 es deia Sergi. En Joan tenia 10 anys. L’Albert, tenia 11 anys i l’Oriol, tenia 9 anys.
Els quatre germans eren molt feliços. Sempre jugaven junts, mai s’enfadaven els uns amb els altres i els seus pares els hi van regalar un viatge sorpresa. Els volien fer anar a Portaventura. Els van dir que anaven a una botiga de mobles però es van equivocar de carril i anaven cap a Barcelona. Van canviar de direcció cap a Tarragona. Van arribar a les 8:00 de la tarda i van anar a l’hotel. Quan van veure que estaven a Portaventura es van sorprendre! Es van situar i van anar a dormir. L’endemà comencen a pujar atraccions.
La muntanya russa es va parar d’una baixada i tothom es va quedar bocabadat i quan ningú s’ho esperava va continuar i tots van dir “Bien!”. Quan van baixar tota la família van tornar a l’hotel i l’endemà van tornar cap a casa seva. Van deixar l’avi, es van quedar a casa i van dir que aviat tornarien a fer un viatge junts.
(Oriol Graupera)

L’ HABITACIÓ ENCANTADA
En ple mes de març, en un poble abandonat, hi havia una família que hi va anar a passar les vacances.
Només arribar van sentir una música misteriosa . Els dos fills es van dirigir cap a una casa i van descobrir que aquella música venia del primer pis. Van pujar fins una habitació, però allà no van veure ningú. Només van veure un quadre amb dos nens...
Quan els pares van arribar la caseta i van pujar, només van veure el quadre i van sentir la música, però en el quadre hi havia quatre nens!!
I sabeu una cosa? Tot va passar en una nit de lluna plena !
(Adrià Arranz)

EL BOSC I ELS RIUS
Hi ha una cascada gegant
com un elefant.

Està nevat
com un gelat.

És preciós
i deliciós.

Un tronc marró
com un torró.

Té un riu meravellós
molt ràpid i blavós.

Té una muntanya punxeguda
com una agulla.

Muntanyes nevades
com unes castanyes.

Pedra de color groc
com l’or.

Pedra de color gris
com el pedrís.
(Alba López)

DESCRIPCIÓ D’UN PAISSATGE
ZUM!!! He viatjat en el temps! Volia anar al futur, però he anat al passat. Us explicaré com és...
És un paisatge rocós, però amb molta vegetació. Hi ha molt silenci, i enmig d’aquest silenci es pot sentir l’aigua d’un riu i uns ocells que canten mentre travessen el cel blau. A la llunyania hi ha uns penya-segats meravellosos i totalment deserts. Potser no hi ha anat ningú... A prop meu hi ha el riu. És llarg, estret, net i transparent com un cristall. Té una bonica i curiosa cascada perquè hi ha una roca al mig. Sembla que l’aigua s’hagi de divertir saltant-hi i fa tanta espuma que hi hagin tirat sabó. Al costat del riu hi ha un poblat prehistòric amb tot de gent de realitzant diferents activitats: uns pesquen i cacen, d’altres recol•lecten fruits, d’altres treballen les pells...Semblen ben organitzats.
Brrrrrr...uf quina gana! Me’n torno a casa amb la màquina del temps. EEEHHHHHH!!! TUUUUU!!!! CAVERNÍCOLA!!!!! NO EM TOQUIS LA MÀQUINA!!!! M’HAURÉ DE QUEDAR AQUÍ PER SEMPRE!!!!
(Àlex Fernández)

EN MINO I EN SAM
Era un dia al matí. Un avi de 90 anys i el seu nét de 30 anys, van anar al bosc per agafar bolets. Més tard es va fer de fosc i feia fred. Van anar a una cova , van encendre un foc i se’n van anar a dormir. Al dia següent van sortir de la cova i van intentar trobar el camí de tornada , i després de caminar i caminar, per fi el van trobar. Quan van arribar a casa es van trobar un Minotaure, el Minotaure estava veient la televisió i menjant crispetes. El Minotaure els va veure, va sortir de casa i es va acostar al noi que es deia Sam. El noi es va espantar però el Minotaure li va dir que no s’espantés.
- Hola, em dic Mino. I tu, com et dius? –va dir en Mino.
- Em dic Sam- va dir en Sam.
- Has de venir amb mi –va dir en Mino.
- Per què? –va dir en Sam.
- Perquè tu saps la clau per obrir la gran porta del tresor –va dir en Mino.

En Mino va agafar el noi i se’n va anar a la gran porta. Però l’exèrcit de Minotaures dolents els hi va impedir.
En Mino va treure dues espases i li’n va donar una a en Sam i quan en Mino i en Sam els van derrotar, en Mino va agafar en Sam i se’n va anar corrent a la gran porta.
Quan van arribar, va aparèixer el rei Minotaure i els va impedir obrir la porta i en Mino va començar a lluitar contra el rei Minotaure. Quan el rei Minotaure anava a derrotar en Mino, en Sam li va clavar l’espasa al cor.
Així van obrir la porta i van trobar molt d’or. En Mino va ser rei i en Sam va ser ric.
(Anas Akhazzan i Àlex López)

L’ AVI ENAMORAT
En el bosc hi ha una caseta molt acolorida en la qual hi viu un avi de 80 anys amb una néta de 24 anys. Un dia van sortir de la casa a passejar per anar a veure la seva àvia al poble. Estaven separats. Quan l’avi la va veure es va quedar emocionat i li va dir que si es volia ajuntar amb ell. Un altre cop es van casar, van ser feliços i van estar en pau per sempre.
(Andrea Cuenca)

CATÀSTROFE A SILVERA
Un ratolí provoca un incendi al terme municipal de Silvera i crema bona part de la reserva natural .

Silvera, 19 de maig
El dilluns passat a la matinada es va provocar un incendi que va cremar bona part d’una reserva natural.
Tot això va passar al terme municipal de Silvera.
L’endemà els del poble van trucar els policies per investigar què havia passat. Els policies va trobar un ratolí torrat enredat amb un cable elèctric
(Carlos Torres)

EL DIÀLEG DINS LA NARRACIÓ
Un dia una periodista que es deia Clara que buscava una noticia de portada anar a visitar a un observatori l’astrònoma Alícia que havia descobert una estrella
- Hola, sóc la Clara, li podria fer una entrevista?
- Si, i tant
- Com la va descobrir? On està situada?
- Mirant Mart es va girar el telescopi i la vaig veure.
Va contestar les preguntes de la Clara
- Com li dirà a l’estrella
- Li posaré Martstella
I a la Clara la van nomenar millor periodista de l’any.
(Clàudia Casas)

CARTA AL DIRECTOR
Fa uns dies vaig anar a una botiga a veure una pilota i valia 20 €. La vaig comprar però em semblava que era molt cara. El dia següent vaig anar a una altra tenda i valia 9 €. Com és que les tendes són tan cares? No entenc que la mateixa pilota pugui valer 11€ de diferència.
(Cristian Sorokine i Àlex Lopez)

LA BRUIXA JOANA
Vet aquí que una vegada hi havia una bruixa que es deia Joana, vivia en una cova va anar a córrer món fins que va arribar a un castell, tot seguit va trucar a la porta i li va obrir el rei:
- Hola Joana, com estàs?
-li digué el rei-
- Hola, molt bé! I tu?
Li va contestar la bruixa.
- Bé, m’has portat la poció?
- Si, aquí la tens.
- Apa, ja et vindré a veure un altre dia.-li digué la bruixa.
Tot seguit la bruixa va tornar a casa seva amb tren. Per la finestra va veure el rei que li deia adéu.
Finalment la bruixa va arribar a la seva cova.
I tot això és tant cert com que tot el que és madur no és verd.
(David Oliva)

L’AVI I EL SEU NET
L’avi i el seu nét vivien al costat del cementiri i no podien dormir pel soroll de la porta, que li faltava oli. Una nit, el nét de sis anys va anar al cementiri a posar oli a la porta però... la porta de ferro es va tancar, ell no tenia prou força per obrir-la i va començar a plorar. L’avi
va sentir plorar. Va anar a l’habitació i el nen no hi era. Va sortir de casa i al va veure sagnant del genoll. L’avi estava molt preocupat...
(Joan Padilla)

QUIN PERILL DE JARDINERA
Un noi, anomenat Jordi necessitava una nova jardinera perquè li cuidés les seves plantes mentre se n’anava de vacances.
- Hola, Jordi! Vinc a cuidar-te les teves plantes.
- Aaah.... Hola, ets la jardinera que vaig trucar fa uns quants dies, no?
- Si, sóc jo, em dic Clara. Pots anar-te’n tranquil de vacances que quan tornis les plantes estaran igual que quan te n’ has anat.
- D’acord, me’n vaig, cuida-les amb cura.
- D’acord, t’ho prometo –va dir la jardinera insegura.
Quan en Jordi se’n va anar, la Clara no sabia què fer ni com cuidar-les. La Clara va veure una flor mig morta. La jardinera no sabia què donar-li perquè la planta millorés abans que tornés en Jordi.
- Posa’t bé ara mateix o si no et donaré una bufetada! –va dir la jardinera histèrica perduda.
La planta no es va moure i la Clara li donà una bufetada, i la llençà al vàter.
- Aaaah! Però què he fet?!! –va cridar desesperada.
En Jordi arribà de vacances i escoltà uns crits i va anar a veure què passava.
- Aaaah! La meva flor preferida, l’has assassinada!
- Ho sento, però és que no es movia!
- És que no saps que les plantes no es mouen?! Fora d’aquí ara mateix!
La Clara se’n va anar trista i el seu cap la va acomiadar.
(Judit Carmona i Lídia García)

DESCRIPCIÓ D’UN PAISATGE
Zum!! He viatjat en el temps! Volia anar al futur, però he anat al passat. Us explicaré com
és…
És un paisatge rocós, però amb molta vegetació. Hi ha molt silenci i enmig d’aquest silenci es pot sentir l’aigua d’un riu i uns ocells que canten mentre travessen el cel blau.
A la llunyania hi ha uns penya-segats meravellosos i totalment deserts. Potser no hi ha anat ningú...
A prop meu hi ha el riu. És llarg, estret, net i transparent com un cristall. Té una bonica i curiosa cascada perquè hi ha una roca al mig. Sembla que l’aigua s’hagi de divertir saltant-hi i fa tanta espuma que sembla que hi hagin tirat sabó.
Al costat del riu hi ha un, poblat prehistòric amb tot de gent realitzant diferents activitats i uns pesquen i cacen, d’altres recol•lecten fruits, d’altres treballen les pells... Semblen ben organitzats.
És molt tard, són les dues, és hora de dinar... quina gana! Me’n vaig! Ei, no em toquis!
(Laila Soltana)

ANEM A MART!
Un dia vaig somiar que viatjava per l’espai i vaig aterrar a Mart.
De tant caminar, sense voler vaig trepitjar un botó de color vermell com la sang.
Aggg! No sé on estic, he caigut rodant per un túnel! He vist una llumeta, aniré cap allà.
OOOOOh!! Estic en un camp meravellós, els arbres són de cotó de sucre de color blau, vermell i rosa; i els troncs dels arbres són de regalèssia. La gespa és d’ossets “Haribo” i les flors d’altres gominoles i pedretes de caramel.
Al costat hi ha una cascada que hi baixa la mel. He descobert un caminet de “lacasitos” que condueix a un poblet molt petit. Les cases són de xocolata. Al costat del poble hi ha unes grans muntanyes fetes de bitllets i les muntanyes petites són de monedes.
RRRRRRingg! Oooooooh! Ha sonat el despertador, s’ha acabat la diversió.
(Laura Carrascosa i Lidia García)

PENTINATS ESCABELLATS
Una vegada hi havia una perruquera novata que es deia Rosa. El seu primer dia de treball va ser horrible, la van demandar dues clientes.
La primera per deixar-li cresta blava i la segona per deixar-la mig calba. Va arribar la tercera.
- Hola, em dic Lara, voldria que em talléssiu una mica el cabell.
- D’acord – diu la Rosa –
- Aaaahh! – exclama la Lara – m’has deixat calba amb una cresta. Genial! Tothom es fixarà en mi.
- De veritat t’agrada?
- Si, té, un anell. Demana-li tants desitjos com vulguis.
- Pobreta, està sonada. Bé “Desitjo que agradin els meus pentinats”
I va ser la perruquera més famosa del món.
(Laura Huarte i Clàudia Casas)

TOM, EL TANOCA
En Tom, treballava en una pizzeria, i era molt tanoca. Mai feia bé el seu treball. Quan feia de cuiner, no feia les pizzes com li demanaven els clients i quan feia de repartidor no donava les pizzes on tocaven. Un dia va sonar el telèfon i li van demanar una pizza:
- Digui? Aquí el pizzer Tom, demani la seva pizza- va dir amb dos paperets a la mà, un per saber el que havia de dir i l’altre per apuntar el que li diuen els clients.
- Vull una pizza de peperoni amb formatge i una altra amb pernil salat i bacon.
- D’acord!
Va anar a la cuina i va fer una pizza amb: dos iogurts, sucre, un pac de xiclets i una mica de vinagre, però.... una mica, no!... tot el pot de mig litre!!!
I va donar la pizza a una dona de 90 anys.
Un altre dia, fa molt i molt de temps el van tornar a trucar per a una pizza:
- Digui, aquí el pizzer Tom, demani la seva pizza –va tornar a dir nerviós amb un paper a la mà,
- Vull una pizza amb: pernil dolç, formatge, tomàquet i xampinyons.
- D’acord! –va dir en Tom mentre se n’anava a la cuina.
Va fer una pizza amb el que li havien demanat.
Per fi va portar la pizza al seu client i en Tom va dir:
- Mai no hagués pensat que això fos possible!!
Aquella nit, quan va obrir la porta de casa seva, tota la seva família li va dir:
- Felicitats!!! És que és un dia especial per en Tom i la seva família perquè és el primer dia des que va començar a treballar, que ha fet la pizza bé.
(Lídia García i Judit Carmona)

ANTON DORMILEGA
Un dia va sonar el telèfon a casa de la Sílvia va mirar el numero que marcava: era el (66946345)
- E eh ! Anton et truquen del treball!
- Ai, Sílvia , deixa’m dormir zzzzzzz
- Però, que et truquen, va!
- D’acord zzzzz
- Té.
- Digui’m
- Et truquem per dir-te que estàs acomiadat !!!!!!!!
- Acomiadat ? !!!!!!!!!!!!!
- Si, acomiadat per ser tant dormilega
- Penjo. Adéu
- Adéu
- No ! Sílvia. M’han posat de mal humor
- Per què, carinyo ?
- M’han acomiadat.
- Mai no hagués pensat que això fos possible...

La Sílvia i l’Anton es preguntaven: “ si la nostra filla es casa, com pagarem el casament en una setmana?”
La filla de la Sílvia i l’Anton es casava amb un pobre home treballador que estava a l’atur.
L’Alèxia, la filla de la Sílvia i l’Anton, estava molt emocionada amb el seu casament quan li van dir que havien acomiadat el seu pare i que no podria pagar les noces.
Va començar a plorar pensant-se que no es podria casar.
Després de 48 hores plorant sense menjar ni beure, es va tranquil•litzar, va anar al jutge i li va dir:
- Com ja sap m’anava a casar amb en Xavi i... ell, pobret, està a l’atur. Els meus pares anaven a pagar el casament , però resulta que han acomiadat el meu pare i crec que no em podré casar. Hauries de cancel•lar el casament .
- Si ,però com has sigut sincera tindràs un casament de “rechupete” i una gran mansió i milers d’euros .
La noia es va casar, va tenir una mansió, es va fer rica, el seu pare va tornar a treballar i tots van ser feliços
(Michelle González)

UNA NOVA ESTRELLA
Un dia un periodista estava treballant i va sentir per la televisió que hi havia una nova estrella.
Una astrònoma ho anuncià. Va decidir anar a la ciutat des de la qual parlava l’astrònoma.
- Hola. És veritat que hi ha una nova estrella? -va preguntar el periodista.
- Si , si que existeix -va respondre l’astrònoma.
- La puc entrevistar? -li va demanar el Marc, el periodista.

El Marc només treballava per diners.

- Sí, és clar, per què no? –li va dir el periodista amb veu d’engany.
- Hola, bon dia. Sóc una astrònoma i asseguro que existeix una nova estrella. Així que si us plau no vingui a veure-la si no és el 18 o 19 de febrer.
- Gràcies per deixar que l’entrevisti. Adéu. Fins un altre dia –va dir el Marc imaginant-se els diners que havia guanyat.
- Adéu. Fins una altra ocasió –va respondre l’astrònoma.
- Marc, té els 300.000.000 d’euros. Has fet molt bé el que et vam demanar. Fins una altra entrevista.
(Paula Escalé)

L’ AVI ENAMORAT
En el bosc hi ha una caseta molt acolorida en la qual hi viu un avi de 80 anys amb una néta de 24 anys. Un dia van sortir de la casa a passejar per anar a veure a la seva àvia al poble . Estaven separats .Quan l’avi la va veure es va casar, van ser feliços i van estar en pau per sempre .
(Paula Escalé)

L’AVI VIU EN AVENTURES
Hi havia una vegada un avi de 80 anys al que li agradaven molt les aventures. Tenia una néta de 19 anys que es deia Sònia i també li agradaven les aventures .Un dia van anar al Portaventura i s’ ho van passar d’allò més bé!!!!! L’avi es va posar a plorar de l’emoció perquè mai havia anat a un parc d’atraccions.
(Paula Montero)

L’ESTIU PASSAT
Una aventura en el bosc l’estiu passat, la meva filla Emma i jo vam viure una aventura molt emocionant. Vam anar d’excursió pel bosc de les ombres, un lloc de misteri. L’Emma i jo vam caminar i caminar perquè volíem arribar fins el rierol encantat. De cop i volta es va aixecar un vent molt fort i gairebé no podíem caminar. Va fer-se fosc i no vèiem per on anàvem, així que vam haver de refugiar-nos en una cova.
(Raul Morales i Andrés Blanco)

LA ROSA I LES FLORS
Hi havia una vegada una jardinera que es deia Rosa. Un dia al jardí de casa seva va plantar flors grogues i blanques.
Van passar dues setmanes i... no sortien. La Rosa va dir:
- Per què no sortiu?!
De sobte va sortir una flor groga i va dir:
- Sóc un espagueti! Ah no, sóc una flor.
La Rosa estranyada va dir:
- I tu parles?
- Es clar què sí! A Austràlia totes les flors parlen.
Una formiga va pujar per la flor i aquesta va dir:
- Tinc ooo una formiga en la panxeta ooo que m’està fent pessigolletes ooo i no em deixa dormir...
La formiga va dir:
- Aquesta cançó es pot cantar amb les vocals... a, e, i, o, o Ah, no!
A, e, i, o, u, Ara sí!- va dir la formiga.
La flor va fer un crit:
- Vull ser violeta!!!!
La Rosa va sortir corrent, va caure amb una pedra i va dir:
- Però ets groga.
La flor no parava d’insistir:
- Vull ser violeta! Vull ser violeta!
La Rosa la va agafar i la va llençar al vàter.
- Digues les teves últimes paraules – va dir la Rosa.
La flor va dir:
- Nadando, me paso el dia nadando...
Tenia l’esperança de no morir, però la flor va morir. Totes les flors del jardí van anar al vàter i van mossegar la Rosa. La Rosa va cridar:
- Aaaaaaah!
La Rosa també va morir. I totes les flors van viure a la casa de la Rosa.
(Sandra García i Sonia Padilla)

LA FAMILIA PASTANAGA TENIA LA CARA ARRUGADA
A la Marieta, la seva filleta li agradaven les bruixetes.
La Maria va dir:
- Vull anar a la platja
La mare va dir :
- No que ens arrugarem més! Es pensaran que som uns moniatos –va dir la mare
- I a la piscina ? -va dir la Maria
- No –va dir la mare
- Per què?
- Perquè posaran ensaïmades, i a mi no m’agraden -va dir la mare enfadada
- Que hi ha per menjar? -va dir la Maria
- Patates fregides amb salsitxes podrides.
- Vull albercoc amb entrecot i de postre maduixes
La mare va dir :
- D’acord.....
8 hores després.......
- Mariaaaaaa! Al colegi – va dir la mare
- Mama tinc son !
Va, que tens una excursió a London.
FI
(Sonia Padilla i Sandra García)

16 de juny 2010

La cova prehistòrica del vestíbul

Durant el segon trimestre, quan començàvem a planificar la feina del projecte interdisciplinar sobre la Prehistòria, alguns mestres van proposar de fer una petita cova prehistòrica al vestíbul per ambientar el curs i anar-hi plasmant algunes de les coses que anéssim aprenent.
El Jaume Serra, va posar al nostre servei tot el seu bon saber i es va encarregar de coordinar el projecte i anar assessorant tots els alumnes que van anar passant i mica a mica van anar donant-hi forma.
Vam passar de tenir unes fustes, a veure-les cobertes de paper de diari i després folrades de bena de guix. Després li vam anar donant color de terra i finalment la vam decorar amb unes pintures rupestres, unes heures i algunes branques simulant unes restes de foc.

Estem molt orgullosos de com ens ha quedat i li donem les gràcies al Jaume que, a més a més de tota la feina, s'ha encarregat d'anar fent fotos que mostressin l'evolució de la cova. I aquí les teniu. Què us semblen?

15 de juny 2010

Contes fets a mitges

Al grup de l'Eladi de "Carpeta de l'escriptor" de 4t es va produir una situació nova. L'Eladi va convidar els alumens que vulguessin a fer un conte "a mitges" amb ell. Un començava la història i la passava a l'altre que en feia un altre tros i la passava al primer. Així anava avançant el relat fins que un dels dos l'acabava.

Alguns alumnes a qui els agrada escriure es van apuntar al repte i aquí teniu el recull dels contes que han quedat acabats. N'hi ha de ben interessants!!!

Esperem que us agradin i, si és així, ja ens fareu algun comentari.

z-recull

13 de juny 2010

Festa de Final de Curs

El divendres 11 de juny a la tarda vam celebrar al Festa de Final de curs de l'escola.

A mitja tarda va començar a fer una bona pluja que feia dubtar si es podria celebrar, però al final a dos quarts de sis havia parat de ploure. No es van poder muntar tots els jocs previstos, però si uns quants: maquillatge, curses de globus, tibar la corda, punteria, partides d'escacs...



Després dels jocs i ja dins del pavelló vam poder gaudir de les danses d'arreu del món que ens va anar explicant la Mercè. Grans rotllanes van omplir el pavelló de dansaires (pares, mares, nens, nenes i mestres) amb ganes d'aprendre i vam passar-nos-ho prou bé.

Després ja vam anar pel sopar organitzat per l'AMPA i cap a les acaballes d'aquest sopar van començar els actes de comiat per als alumnes de 4t d'ESO que ja acabaran el seu pas per la nostra escola:
una tuna els va dedicar unes quantes cançons, després els van entregar els barrets típics de final d'estudis, se'ls van fer alguns discursos i es van projectar uns fragments del musical GREASE, que van representar fa un parell d'anys. Finalment la discoteca i cap a dormir...

... un nou curs s'està a punt d'acabar...
... Com passa el temps!!

Visita al Museu de Manresa

En aquest final de curs (els alumnes de 4t hi van anar el divendres 11 de juny i els de 3r hi aniran el 18 de juny) ens ha sorgit una nova oportunitat de treballar la Prehistòria.
Al Museu de Manresa hi havia l'exposició "Xarxes. Els primers intercanvis fa 6.000 anys" que ens parla dels constants intercanvis de persones i mercaderies que es produeixen actualment i que, en petita escala, van començar a produir-se a la prehistòria quan alguns pobles van començar a produir alguns objectes no pel seu consum sinó per poder-los intercanviar amb altres objectes que puguessin necessitar d'altres pobles.

Després de visitar aquesta exposició temporal, vam fer un cop d'ull a la sala del Museu on hi ha exposades restes de les primeres èpoques històriques de la nostra comarca (paleolític, neolític, edat dels metalls, ibers i romans), lligant-ho amb tot el que hem après sobre la prehistòria i algunes coses que els de 4t havíem après amb el projecte "Un passeig pel Bages".

És una miniexcursió, perquè és molt a prop de l'escola i dura poca estona, però vam poder-hi veure coses ben interessants.

12 de juny 2010

Més jocs prehistòrics

Ara que s'acaba el curs ens han arribat dues referències més de jocs relacionats amb la prehistòria:

1.- La LAURA SAGUÉS (4B) ens proposa el "Prehistoric-2" que podem trobar a http://www.kongregate.com/games/TrueDarkness/prehistoric-2. Es veu que es tracta d'una evolució d'una que fa temps ens va proposar el Noah.


2.- L'AMIN EL MESSAOUDI (també 4B) ens proposa el "Mount Eruption". Ell mateix ens l'explica una mica:

"...has de salvar la teva família de l'erupció d'un volcà a la prehistòria! Llança'ls per la catapulta cap a la seguretat! Millora la teva catapulta gastant els punts que vas guanyant..."

El trobareu a http://www.abcjuegos.net/juego/mount-eruption.

Gràcies als dos col.laboradors pels suggeriments.

11 de juny 2010

Un altre joc de la prehistòria

El GERARD PÉREZ (4B) ens ha facilitat l'adreça d'un altre joc de la prehistòria.
Es tracta de triar un vehicle prehistòric i fer una cursa amb altres vehicles per un circuit prehistòric.
El joc es diu "Tak, the great juju challenge".
Esperem que us agradi i si teniu algun dubte li pregunteu al Gerard.
Gràcies, Gerard!

9 de juny 2010

Tallers de coeducació

Fa unes setmanes va venir una tècnica de l'Ajuntament, de la Regidoria de la Dona, per fer-nos reflexionar a partir d'un taller de coeducació promogut pel "PIAD (Punt d’Informació i Atenció a la Dona) Montserrat Roig" de l’Ajuntament de Manresa. Els alumnes de 4t expliquen la seva vivència:

El dia 26/5/2010 ha vingut una noia de l’ajuntament de Manresa a parlar-nos de la coeducació i de la igualtat sobre els drets dels homes i dones.

Aquella dona es deia Carme i ens ha fet fer un exercici que ens havíem de ficar amb grups de quatre. Es tractava d’imaginar-nos que jugàvem a un equip de futbol i fèiem la final i un jugador s’havia trencat la cama i l’altre havia agafat una grip molt forta i havíem d’escollir entre tres nens:
• Maria que jugava molt bé a futbol de davantera i era la capitana d’un equip de futbol femení.
• El Jordi que no tenia gaire experiència com a futbolista però estudiava amb nosaltres.
• Mohamed que acabava d’arribar del Marroc i necessita relacionar-se amb la gent d’aquí per aprendre a parlar. Al seu país jugava a futbol i també corre molt.

La majoria van triar la Maria i en Mohamed perquè les seves qualitats els interessaven més.
En vam parlar sobre a què juguem a l’hora del pati: els nens a futbol, les nenes a parlar o a altres coses.
La Carme ens va dir que qui volgués, un dia a la setmana hauríem de jugar tots junts.
Llavors ens va proposar apuntar en un full tots els jocs que se’ns acudien per exemple: al telèfon, pedra paper tisores, al k 15, a fet i amagar, a arrencar cebes, pinya altura, pilla-pilla, el rellotge, la bandera, a futbol i entrenament de futbol per les nenes i nens etc...

Ens va agradar molt per que gràcies a la Carme ja podem jugar a futbol i els nens els dilluns i els dimarts ens ensenyen a jugar a les nenes i el dimecres fem partit.

(Laura Carrascosa, Àlex lopez, Laura Huarte, Adrià Arranz, Carlos Torres.)
(Júlia Salinas, Amin El Messaoudi, Laura Sagués, Arnau Guanyabens i Leyre Corral)
(Celia Perpiñan, Roser Obradors, Carla Díaz Garcia, Mireia Onieva)
( Sonia Padilla, Paula Montero, Laila Soltana, Anas Akhazzan )

8 de juny 2010

Parelles lectores a 4t

Durant els darrers mesos hem comptat amb la presència de l'Elisabet Bertran, l'Eli, una estudiant de magisteri i psicologia que a les tardes ens ha estat ajudant en un programa per millorar la comprensió lectora.
A part d'agafar uns quants alumnes en petits grups per fer un treball específic, una tarda a la setmana amb cada grup de 4t l'hem dedicat a fer un treball de lectura i comprensió per "parelles lectores".
Un grup d'alumnes de 4t ens ho expliquen amb les seves paraules i després hi ha unes quantes opinions.
Gràcies per tot, Eli!


L’ Eli és una noia que feia pràctiques de professora. Els dilluns anava a 4tA i els divendres a 4tB. Ens venia a fer medi en parella però havíem de llegir per comprendre les coses. L’ Eli ens ajudava a fer treballs en grup.

1- Primer llegia el tutor.
2- Després el tutor i el tutorat llegeixen junts.
3- Finalment el tutorat llegeix sol.
4- Desprès mirem les paraules que no entenem
5- Si no les sabem, li preguntem a l’Eladi, l’Anna o l’Eli. O la busquem al diccionari.
6- Fem les preguntes de comprensió lectora.
7- Quan s’acaba el temps pleguem.

L'últim dia, vem fer una prova de comprensió lectora. Havíem d'ordenar frases, encerclar les vocals i dir quina paraula tenia més vocals. I també havíem d'escriure el nostre nom i on vivíem. I fer preguntes d’un text.

(Andrea Cuenca, Ismael El Khomsi i Paula.Escalé)
(Carla D.Gallardo, Tània Pradas, Karima Kazzout)
(Houda el Failali , Paula Dorca , Aitor Gonzalez , Bilal Wazgani)
( Lídia García, Alba López, Judit Carmona, Aaron Olmedo)


OPINIÓ PERSONAL DE “LLEGIM MEDI EN PARELLA” 4t A
M’ha agradat fer aquest treball amb l’Eli per parelles perquè m’agrada ensenyar i he tingut l’oportunitat de fer-ho. També m’ha agradat perquè l’Andrea és amiga meva i ho faig amb ella.
LÍDIA

M’ha agradat fer aquest treball amb l’Eli per parelles.
SANDRA

Els temes que hem treballat fent medi en parella són: “El treball” i “el nostre passat llunyà”. D’aquesta manera hem millorat escrivint i llegint. Hem fet aquesta activitat treballant en parella i col•laborant. Tot i així, l’Eli ens ha ajudat una mica.
CRISTIAN

M’ha semblat molt bé fer aquest taller. Ha sigut molt interessant. He après moltes coses noves que no sabia.
LAURA

M’ha agradat molt perquè hem après moltes coses com llegir i escriure bé.
ÀLEX

Crec que és molt més divertit fer una assignatura amb una parella concreta que hem escollit, per nosaltres. És molt més interessant ja que som tutors i tutorats i aprenem junts. Les tècniques per saber comprendre un text són molt útils i a la llarga segur que ens serviran. En resum, m’ha agradat molt fer-ho.
LAURA

M’ha agradat aquesta activitat perquè hem après algunes coses. EL que me´s m’agrada d’aquesta activitat és que he après a llegir més ràpid i he après a tenir paciència.
LAILA

M’ha agradat molt el treball de parelles lectores, perquè ha estat molt divertit i a més he après a comprendre la lectura i a llegir molt.
ANÁS

M’ha agradat molt fer “Llegim medi en parella” amb l’Eli. El que menys m’ha agradat ha sigut quan havíem de resumir tot el text en una frase i el que més m’ha agradat ha estat quant havíem de llegir el tutor i el tutorat a la vegada i quan havíem de contestar les preguntes de comprensió del text.
JUDIT

La meva opinió és que aquests dilluns m’ha semblat una bona idea i també m’ha semblat que les activitats estaven bé. Però a mi el que no m’ha agradat era quan el tutorat llegia.
JOAN

Penso que ha estat bé perquè tant el tutor com el tutorat hem après a llegir bé, perquè l’Eli ens ha ensenyar tècniques per endevinar el text. I m’ho passat molt bé!
ADRIÀ

L’activitat m’ha agradat molt. El tema que més m’ha agradat ha sigut el nostre passat recent.
PAULA

Hem après a: comprendre la lectura, llegir millor, les coses del llibre, treballar en grup.. Hem fet els temes següents: El nostre passat llunyà, El treball
CLAUDIA I MIXI

Hem après: a treballar en grup, diferents èpoques: prehistòria, romans..., els treballs, a buscar paraules al diccionari, a fer fitxes de comprensió M’ha agradat molt
ÀLEX


QUÈ HEM APRÈS FENT “LLEGIM MEDI EN PARELLA”? 4t B
Aquest curs ha vingut l’Eli que ens ha fet una nova classe: “Llegim medi en parella”. Primer ens va fer aprendre coses de “El nostre passat llunyà”. Aleshores vam aprendre les etapes de la història i la prehistòria. Les etapes de la prehistòria són: el paleolític, el neolític i l’edat dels metalls Les etapes de la història són: l’Edat Antiga, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i l’Edat Contemporània. També hem après coses sobre el treball. El treball es pot classificar en tres sectors: primari, secundari i terciari. Dins el sector primari hi ha: l’agricultura, la ramaderia i pesca. Dins el sector secundari hi ha: l’artesania, la construcció, la mineria i la indústria. Dins el sector terciari hi ha: el turisme, el transport i el comerç.
ORIOL

Hem après moltes coses. Algunes d’elles són: llegir amb parella i buscar informació en un text També hem après coses sobre: la prehistòria, els romans, l’època medieval, l’edat moderna i la ciutat industrial Finalment també hem treballat: la població ocupada i no ocupada, la població activa i no activa, el sector primari, secundari i terciari.
LAURA I CARLA

Durant el curs hem fet medi amb parelles, amb l’Eli. Hem après com eren els nostres avantpassats: la prehistòria, els romans, l’època medieval, l’edat moderna i la ciutat industrial. També hem après coses sobre el treball. Per últim, també hem après a treballar en grup, compartint opinions i tenint paciència.
MIREIA I CELIA

L’Eli ens ha ensenyat moltes coses a “llegim medi en parella”. I ara direm alguns dels temes que hem llegit i ens han agradat més. Els romans: Hem après que les ciutats romanes eren uns pobles precedents d’Itàlia. Hi havia cases luxoses però la majoria vivien en pisos dels edificis. També hi havia: teatres, amfiteatres, circs, temples i arcs de triomf. L’edat moderna: Fa més de 500 anys es va produir a Europa un canvi econòmic i cultural que va ser el començament d’aquesta època. Cristòfol Colom va fer un gran descobriment.
JÚLIA I CARLA

Hem fet molts temes, per exemples: la prehistòria, els romans, l’època medieval, els grans descobriments... Ens ha agradat molt fer aquesta activitat. Hem après: els oficis, mirar cada sector, què és la població activa i la població no activa...
LEYRE I ANDRÉS

Aquestes activitats, a part d’ensenyar-nos coses del medi ambient, també ens ha ensenyat a treballar en parella de forma adequada. Hem après coses que no sabíem i que han millorat el nostre coneixement, com per exemple: La Preshistòria, els Romans (o edat antiga), l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i l’Edat Contemporània En algunes fitxes han sortit els números romans i, com que a matemàtiques els vam treballar, els hem repassat. També hem fet fitxes sobre el treball: Hem après que la població activa es classifica en població activa ocupada i en població activa no ocupada. I també hem après que els estudiants, les mestresses de casa i els jubilats són població no activa. També hem après els diferents sectors: Sector primari: agricultura, ramaderia i pesca Sector secundari: mineria, indústria, construcció Sector terciari: comerç, turisme, transport i serveis Ens ha agradat moltíssim!
ROSER I AITOR

7 de juny 2010

Maquetes de poblats prehistòrics

Les darreres setmanes les hem dedicat a realitzar maquetes de poblats prehistòrics dins l'hora de plàstica.
Uns quants alumnes de 4t ens expliquen la notícia i la il.lustrem amb unes quantes fotos.

Els passats dimarts a l’hora de plàstica de les 15:30 a les 17:00,vam fer unes maquetes que representaven un poblat prehistòric.
Vam fer grups de 4 o 5 i vam portar el material necessari . Vam tardar 2 o 3 setmanes a fer la maqueta. Vam triar un grup i vam fer un esborrany.
Les maquetes eren de diferents tipus de materials: fusta, cartró, escuradents, plastilina, sorra, pintura verda, blava i marró, teles, fulles...

La majoria de maquetes tenien: cabanes, armes, animals, homes, arbres, muralles, rius, horts, granges,
Estem a punt d’acabar, estan quedant molt bé i originals. Ens està agradant molt fer aquestes reproduccions d’un poblat prehistòric.

(Clàudia Casas, Sandra García, Michelle Gonzalez, Joan Padilla i David Oliva)
(Joan Guix, Gerard Pérez, Oriol Graupera i Albert Alcocer)
(Ismael Herrera, Àlex Sanchez, Andrés Blanco, Noah Pradas, David González)
( Àlex Fernández, David Benito, Cristian Sorokine, Raül Morales)

6 de juny 2010

Contes fets per alumnes de 4t

Aquests contes els han fet alumnes de quart A i B al taller de desdoblament de Català (CARPETA DE L'ESCRIPTOR). Alguns nens/es han necessitat un xic d’ajuda per escriure el què els deia la seva imaginació.

LA BRUIXA DEL CASTELL VELL
Vet aquí que una vegada hi havia una bruixa que es deia Mònica i vivia en un castell vell.
La bruixa va voler anar a buscar un tresor en un país lluny on hi havia un castell que no era vell i, hi vivia una princesa que és deia Cristina i un Príncep que és deia Àlex.
El Príncep i la princesa van veure la bruixa.
- Què hi fas aquí! -li va dir el Príncep.
- He vingut a agafar un tresor -va dir la bruixa.
-No agafaràs res - va contestar el príncep.
- Doncs lluitem - diu la princesa.
- D’acord, lluitem i guanyaré jo diu -la bruixa.
I van lluitar tots, i sabeu qui va guanyar? doncs va guanyar la bruixa!
-He guanyat jo –diu la bruixa.
Li van donar el tresor, es van acomiadar, i la bruixa va tornar al seu castell vell.
I tot això és tan veritat com si no hagués passat.
(Karima El Kazzout)


EL BRUIXOT QUE VA TROBAR UN TRESOR
Vet aquí una vegada un bruixot que no tenia nom i no li agradava la llum, vivia en una cova va anar a veure la seva amiga bruixa que es deia Eva.
L’ Eva li va posar al bruixot el nom de Mario. Junts van anar a buscar un tresor, van arribar a una illa que hi havia una creu.
- Què és aquesta creu?- va dir la bruixa.
- Em sembla que sota aquesta creu hi ha el tresor- va contestar el bruixot.
Van anar a buscar el tresor a sota la creu i el van trobar.
- Ens repartirem el tresor. – Va dir el bruixot.
- D’ acord, d’ acord, d’ acord – Va dir la bruixota.
I es van repartir el tresor i vàren anar cap a casa.
I si no són morts són vius i si no són vius són morts.
(Tània Pradas)


EL NEN I LA MARE
Un dia de bon matí un nen que es deia Arnau anava a l’escola, va mirar la motxilla i no hi havia el llibre de català i li va dir al professor si podia anar a casa i li va dir que si.
Va anar a casa seva i la seva mare no hi era. Li va obrir la porta un drac molt gran i molt dolent que havia raptat a la seva mare.
- Què he de fer per què em tornis la meva mare?- va dir l’Arnau.
- Has de tornar a l’escola i després quan surtis de l’escola et portaré amb la teva mare i te la donaré, perquè no és la reina que em pensava.
Després va tornar a l’escola i a les cinc de la tarda va anar a casa seva i la mare estava cuinant el sopar. La mare li va donar molts petons i el nen es va sentir molt content.
I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.
(Brayan Córdova)


LA BRUIXA JOANA
Vet aquí que una vegada hi havia una bruixa que es deia Joana, vivia en una cova.
Va anar a córrer món fins que va arribar a un castell, tot seguit va trucar a la porta i li va obrir el rei:
- Hola Joana com estàs? –- li digué el rei-.
- Hola, molt bé! I tu? –- li va contestar la bruixa.
- Bé, m’has portat la poció?
- Sí, aquí la tens.
- Apa, ja et vindré a veure un altre dia -li digué la bruixa.
Tot seguit la bruixa va tornar a casa seva amb tren. Per la finestra va veure el rei que li deia adéu.
Finalment la bruixa va arribar a la seva cova.
I tot això és tant cert com que tot el que no és madur és verd.
(David Oliva)


L’ OVNI QUE VIATJA PER L’ESPAI
Una vegada hi havia un ovni que es deia R-2-D-2, vivia a l’espai i volia donar la volta a tots els planetes per veure on s’acabava l’ Univers.
Es va posar a viatjar, va arribar al primer planeta i li diu:
- Com et dius?
- Em dic Terra, i sóc blau i una mica verd.
- Hi viuen persones?
- Sí, moltes persones.
L’ ovni va anar al segon planeta.
- Com et dius?
- Em dic Saturn –- va contestar.
- Hi viuen persones al teu planeta?
- No, perquè estic molt a prop del Sol.
Es van acomiadar i va continuar el viatge.
Va arribar a un altre planeta:
- Hola, què tal? Com et dius?
- Em dic Plutó – va contestar.
- Hi viuen persones al teu planeta?
- No, perquè estic molt lluny del Sol.
Va dir adéu i va marxar.
Va arribar al penúltim planeta i li va dir:
- Hola què tal? Com et dius?
- Em dic Sol.
- Viuen persones al teu planeta?
- No perquè cremo molt.
I va anar a l’ últim planeta i li va preguntar com es deia i li va contestar que es deia Venus.
- Hi viuen persones en aquest planeta?
- No perquè estic bastant calent.
I finalment va arribar a una estrella blava i li va preguntar:
- Per què tens punxes?
- Perquè són el meu escut!
- I per què brilles tant?
- Això sí que no ho sé!
I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd.
(Gerard Pérez)


L’ HOME PREHISTÒRIC I LA COVA DEL TRESOR
Vet aquí que en aquell temps en què les gallines tenien dents hi havia un home prehistòric molt fort i forçut, que vivia en una cova.
Volia trobar un tresor.
Va anar caminant pel bosc fins que va arribar a una cova que hi vivia un dinosaure, que era el vigilant del tresor.
- S’ ha despertat, ara l’ hauré de matar, va pensar l’home.
Els dos van acabar en males condicions, però va guanyar l’ home prehistòric i es va emportar el tresor.
I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat.
(David Benito)


LES SIRENES GERMANES
Vet aquí que una vegada hi havia unes sirenes que eren humanes, es deien Cleo, Richi i Alexandra.
Eren molt boniques.
Volien anar de viatge a València per participar en una carrera que donen tota la volta al món.
Van arribar a la carrera, estaven molt contentes i una mica nervioses. Van participar i les tres van quedar empatades. Estaven molt i molt contentes. Van guanyar una copa enorme i van emprendre el viatge de tornada cap a casa.
Pel camí tenien gana i van parar a menjar en una gasolinera. Mentre menjaven, la Cleo es va trobar un bitllet d’ avió.
Ho va dir a la Richi i a l’ Alexandra, i van pensar què en podien fer.
Van tenir una idea: van amagar el bitllet d’avió.
Es van quedar a dormir a la gasolinera perquè era de nit.
L’endemà els esperava un bon dia. Van anar a l’aeroport, van donar el bitllet que s’havien trobat i van viatjar fins a l’ Equador.
El viatge durava quatre hores, però va passar una cosa horrible: es va apagar el motor de l’ avió! ... i van caure en una illa.
Van caminar per l’illa i van trobar una cova molt gran, hi van entrar. Cada vegada el sostre era més baix, però la cova s’ anava eixamplant.
Caminant, caminant es van trobar un paquet molt gros i molt dur. El van agafar i el van portar a fora. El van obrir i hi havia milions i milions de monedes brillants.
Van esperar moltes hores fins que va passar un helicòpter i les va portar a casa.
I catacric, catacrar,
El conte ja s’ha acabat
(Ismael El Khomsi)


EL CAVALLER ÀLEX
Una vegada hi havia un cavall que es deia Àlex.
Anava pel món lluitant amb monstres.
Un dia va arribar a un castell que hi vivia un Rei amb la seva filla.
El Rei estava trist, perquè en una cova propera hi vivia un monstre.
El cavaller va anar a lluitar amb el monstre i va guanyar, amb ajuda d’uns guàrdies el van agafar, el van tirar al riu i el cavaller va tornar al castell.
El Rei estava molt agraït, li va presentar la seva filla i es van fer amics.
El cavaller es va quedar a viure al castell i al cap d’uns anys es va casar amb la princesa.
I tot això que us he explicat és la pura veritat i el que no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.
(Aaron Olmedo)


LA PAULA I EL COMTE DRÀCULA
Un dia de bon matí una nena que es deia Paula li va dir la seva mare, Loli, que anés a visitar al rei Comte Dràcula que vivia en un castell prop de casa seva.
Quan hi va arribar va trucar a la porta:TOC, TOC, TOC!
La porta es va obrir però no hi havia ningú.
- Hola Comte Dràcula..., hi ha algú... –- va dir la Paula.
- Hola nena -– va contestar el Compte Dràcula apropant-se a la porta.
- Sóc una veïna vostra, em dic Paula.
La Paula es va fixar amb el castell, les finestres estaven tancades, de cop i volta el Comte Dràcula dóna un cop de mans i surt un gos enfilat en una taula amb rodes, a la boca portava un misto per encendre les espelmes.
- Comte Dràcula... –- va dir la Paula.
- Diguem Comte! –- li va respondre.
- D’ acord , Comte.
- Tens un tresor – li va dir la Paula.
- Si, i et donaré la meitat del tresor
- Per què?
- Perquè a mi ningú em venia a veure – respon el Comte.
- D’acord Comte.
I la Paula se’n va anar amb la meitat del tresor.
Això és dit i jo ho he vist.
(Paula Dorca)


LA MARIA I EL TRESOR
Vet aquí que una vegada hi havia una princesa que es deia Maria i vivia en un castell.
La Maria volia anar a buscar un tresor. Va anar caminant i caminat per dintre un bosc fins que va arribar a un palau.
Al palau hi vivia un rei que tenia moltes terres i es deia Martí.
La Maria va trucar a la porta i li va obrir la filla del rei.
- Bon dia – va dir la Maria.
- Bon dia -va contestar el rei-. Què vols?
- Vinc a buscar un tresor-
- No te’l donaré pas, és meu!- va respondre el rei.
- Si vols farem un duel – va dir el Martí.
- D’acord.
I van lluitar i va guanyar la Maria, i el rei li va donar el tresor a la Maria.
Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida és veritat.
(Bilal El Wazgani)


L’EMMA
Hi havia una vegada una nena que es deia Emma. Va anar un matí a la platja i li va picar una medusa però Emma no se’n havia adonat.
Després la seva mare va veure que s'estava rascant tot el dia i van marxar cap a l'Hotel Roya.
Van arribar a l'hotel i van haver d'anar a l'Hospital. Allà li van dir que estava bé. I van estar tan contents que volien fer una festa.
I aquest conte que jo he dit és per al més eixerit i aquest conte que he contat és per al més espavilat.
(Adrian Alcalde)

4 de juny 2010

Un altre joc prehistòric

L'AMIN EL MESSAOUDI (4B) ens fa arribar un joc que transcorre dins d'escenaris prehistòrics. Es tracta del joc "STONEPUNK" dins de la plataforma de jocs "flonga.com".
El mateix Amin ens explica una mica de què va:

"És un joc d'un prehistòric que va fer el primer cotxe i per fer-lo anar tens que tirar-lo en l'aire, guanyes diners i pots comprar animals que t'ajudin a fer anar el cotxe i menjar per fer més forts els animals.

Adèu, a veure si us divertiu."

Doncs, això... a veure si us divertiu. I si us agrada, doneu-li les gràcies a l'Amin. I si teniu dubtes... també els hi demaneu a ell...